peix i paraules

revistes illes

2008-12-19T11:51:00.001+01:00

Egoismes

2008-12-12T12:43:00.001+01:00

(mirar a partir del segon 28'')

Galegas a Barcelona!

2008-12-09T13:43:00.005+01:00

Dies molt molt intensos.
Kilombo, Forat, Girona, Font, festes de St.Andreu, nitbus, Barceloneta, metro...
Menjar, dormir, jugar, explicar contes, escoltar històries.
Energia renovada i aquesta lleugera morriña.
Queixa principal de les meves gallegues a aquesta ciutat:
aqui res es serveix prou calent i menys els cafés amb llet, sempre mornos!
Pluja avui, de despedida.

Preludi d'alegria

2008-11-24T17:54:00.003+01:00

Et dans tes yeux pleins de tristesse,
Dans tes yeux alors je boirai
Tant de baisers et de tendresse[s]
Que peut-être je guérirai.

Divas 1

2008-11-23T13:38:00.000+01:00

Distribució complementària

2008-11-15T03:11:00.004+01:00

En lingüística se denomina distribución complementaria a la relación entre dos elementos en la cual uno de los elementos no se encuentra cuando aparece el otro.

En fonología se refiere a dos sonidos que presenten similitud fonética, de manera que dado un contexto, uno puede aparecer pero el otro no. Cuando se da similitud fonética y distribución complementaria, se tratan de alófonos del mismo fonema (el representante del fonema se suele elegir dependiendo de varios factores, como el número de contextos en que aparece un sonido con respecto a los demás).

En castellano se dan varios casos de distribución complementaria, como el sonido [ŋ] (consonante nasal que se velariza ante consonante velar, como en aunque), el cual sólo puede aparecer ante una consonante velar (en cambio el sonido [n] no puede aparecer en esa posición). Por lo tanto, [ŋ] es un alófono de /n/.

También los sonidos [b] (oclusivo) y [β] (fricativo) se encuentran en castellano en distribución complementaria.

[b]	Sí	Sí	No	No	No
	#__	m__	V__C	V__V	__#
[β]	No	No	Sí	Sí	Sí

En este caso, donde aparece [β] no aparece [b] y viceversa. Dada la similitud fonética (sólo cambia el rasgo [+continuo] de [β]), ambos están en distribución complementaria, y son alófonos del mismo fonema.

Matí amb la Silvia

2008-11-15T02:51:00.001+01:00

Gerda Wegener

2008-11-11T11:15:00.002+01:00

cicatrius

2008-10-29T16:43:00.001+01:00

Tinc divuit cicatrius a la cama dreta. Tan de bo les de l'ànima fossin tan fàcils de contar, potser anomenar-les serviria.

Un planeta davant meu

2008-10-29T15:55:00.004+01:00

- Jo no sóc cap experiment -vaig dir.
- L'amor és un experiment -va dir ella-. El que ve després sempre és una sorpresa.

Vaig posar el cap entre les mans. Un robot m'estava tirant la canya!

- ¿Vols dormir amb mi?
- No puc dormir amb un ordinador...
- Et vull tocar.
- ¿I si em toquessis, què passaria?
- Trobaria amb un llenguatge per on començar.
- ...
- No em pots estimar. No em coneixes.
- ¿Només es pot estimar el que es coneix?
- ¿O és l'amor el que no coneixem?

Cada segon l'univers es divideix en possibilitats i la majoria d'aquestes no acaben de passar. No és un univers, hi ha més d'una lectura. La història no s'aturarà , no es pot aturar, es va explicant ella mateixa, esperant una intervenció que canviarà el que passarà a continuació.
L'amor és una intervenció.
La mà sobre la mà, començo a baixar pel teu cos. La mà sobre la mà, va massa ràpid, com els batecs del meu cor. Es baixa per aquí, el penya-segat, la cova. No hi ha seguretat, cap certesa d'un retorn.

Enyors de Baix Empordà

2008-10-27T11:25:00.004+01:00

Tot ens sembla blanc o negre. Perquè ens costa molt entendre que algunes coses poden ser blanques i negres alhora. Que hi ha coses que són reals i irreals al mateix temps.
Algunes d'aquestes coses, a més, no es poden dir amb paraules. Tot i així, però, és fascinant intentar-ho.

Tim Burton

Fa massa que no veig el Montgrí ni les Medes, massa temps d'aquella tarda en que buscàvem tresors a la Gola del Ter.

Schinus Molle (Falsa pimienta)

2008-10-07T11:19:00.004+02:00

El pimentero falso es un árbol de hoja perenne que llega a medir hasta 15m de altura. Sus flores son hermafroditas o unisexuales, de pequeño tamaño, son de color amarillo, tienen un cáliz con cinco lóbulos, cinco pétalos, diez estambres y un pistilo. Al madurar este ultimo, origina una drupita del tamaño de un grano de pimienta, de color rosa brillante, con muy poca carne y un solo hueso; al romperlo despide un agradable olor, algo resinoso, a pimienta.

que els records no ens pesin

2008-09-30T12:09:00.004+02:00

Les escopinyes es van obrint poc a poc, al vapor de l'aigua amb aroma de llorer.
La colònia de gats que s'allotja als jardins de la facultat miolen intensament, avui, un dimarts de tardor.
Gràcies per deixar-me anar, a poc a poc, tan dolçament, sense més pedres que posar a la motxilla.

Grimpallunes

2008-09-25T13:54:00.000+02:00

Rua San Pedro

2008-09-25T13:50:00.001+02:00

4 de setembre del 2008

2008-09-09T20:09:00.002+02:00

Festival da poesia en Salvaterra

2008-09-09T19:58:00.002+02:00

a perda

2008-07-30T12:50:00.006+02:00

-o importante é a perda, todas as otras veces que tiraches.

Benjamin explícao moi ben

-cría que era Mallarmé
-de Mallarmé é a metáfora, o razoamento de Benjamin
-e se gañas?
-está o repóker
-e se volves gañar?
-entón...cómpre variar o xogo ou... cambiar de mesa

Charenton, Chus Pato

Aprenentatges

2008-07-06T21:54:00.004+02:00

Sembla ser que les fogueres s'han de saltar un número imparell i més d'un cop i es recomenable no fer-ho mal calçada (les meves sabatetes vermelles quasi no resisteixen). Saltar la foguera et neteja de males energies per tot l'any i a més et concedeix desitjos (encara que la Mara, una nena de 6 anys digui que ella no en demana perquè no es compleixen mai).

Aquella nit van começar les despedides, amb elles cadascuna de les dones que van marxan s'enduen un troçet de converses, passejos, intimitats compartides.

Tinc aquest convenciment: hi haurà retrobaments constants.

Aquestes intimitats no estan en perill, són com troçets de mirall que ens retornen el que hem compartit i ens fan sonriure.

ai Maria Mercè Merceditas

2008-06-23T10:54:00.005+02:00

Des d'ahir la nit que no puc deixar de pensar en que aquest serà un Sant Joan sense coca ni cava.
La veritat és que mai m'ha agradat ni una cosa ni l'altre, un tema cosa són els petards que en lo de la pirotècnia si que fa influir la cosa genètica.
Bueno, sembla que toca la ploradeta d'aniversari de rigor, perquè hi ha buits que no es tanquen per anys que faci, i una es va fen gran i se n'obren de nous.
Però només és la ploradeta de rigor eh, aquest any faré una cosa que no he fet en la vida pel aniversari: un examen!!!! No el porto molt bé...
Celebraré un San Xoan amb sardines, fogueres i licor cafè, una mica amb el cor al carrer gavà i el pastís de galeta de l'any passat, al claustre de la universitat, al mediterrani, als dinars i les tardes d'aniversari amb la mama...
Per què amb els anys una aprèn a portar les nostàlgies, aquestes saudades, i pesen menys però això no vol dir que deixin de ser-hi.
Avui fa anys que vam tancar La Maret, la primera casa okupada de Salt, fa tres anys que l'Albert i l'Eva es van casar i que sé jo quantes efemèrides més és compliran. Seguim aquí, cremant mals records a les fogueres i recordant el vers de la Marçal:

avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca!

Dijous Paella que no mola...però no podia passar un aniversari sense la meva cançó!

a veure si fem una bona llista...

2008-06-19T17:35:00.005+02:00

Andas nas berzas

Ensimismada

P.D. El dibuixet e's una iluminaci'o de La Ciutat de les dames de Cristina de Pizan.

Ocos

2008-06-15T16:20:00.008+02:00

Avui recordo el que he somiat.

Em despertava a casa, al meu llit, entrava llum pel balcó que dona al carrer Gavà, havia quedat per esmorzar amb la veïna a la pastisseria dels entrepans bons. No era diumenge ni dia de cada dia, ni dissabte. Abans, però, tenia temps de fer un cafè amb llet de soja amb les nenes que ja sentia trastejar per la cuina, era feliç i feia mandres entre els llençols.

en obrir els ulls estava aquí. I, a diferència d'altres vegades, no estava decebuda, plovia per fi després d'una setmana de sol, m'esperaven articles per llegir i treballs per fer i una passejada i una cervesa i...

Els somnis a vegades també poden ser "buracos", "ocos"? divendres a la nit la Nadina, que té un nom tan bonic que li van prendre per titular una cançó, em parlava dels forats, d'aquells moments en que et quedes mirant el no-res fixant la vista en els quadres d'una camisa aliena. Moments en que la ment descansa, t'oxigenes, et salves. Estàs a recés de la vida i sus atropellos. Gràcies per fer que tornés a llegir aquest poema:

Socorrismo laura,
e logo o que veña.
A cidade.
Cemiterios.
Non
deixas de correr dentro do cinseiro
redondo,
ti dando voltas cos ollos fixos en ti.

Douche un oco para que te gorezas
pero agarda un minuto,
tempo para que me calze
colla a chaqueta e bufanda.
Ocos,
como Prim pero sen tantas voltas.
Nas túas mans,
no que separa os lentes dos ollos,
nun día de luz pasar a tarde no espazo entre o moble da cociña e
/ a neveira.

Arias, Rego, X., Ortigas, Espiral Maior, Galiza, 2007

Més forats, d'altres matèries: http://capblau.blogspot.com/2007/11/richard-serra.html
Forats que no tenen a veure amb absències.

Estar a la lluna de València, estar en la pola, seria bonic que entre totes féssim un recull de frases fetes que tenen a veure amb aquestes petites evasions...

P.D. Quan m'he llevat sonava Bach a casa el veí i ho he endevinat abans que ha la ràdio diguessin el nom del compositor tot i que no eren les variacions.

Tornant a començar, partint del negre

2008-06-11T14:10:00.003+02:00

Hi ha dies que la vida se'ns presenta com un quadrat negre però això no té perque ser dolent.
En el negre és concentren tots els colors, els forats negres on van a parar tot de coses que perdem en el dia a dia han d'estar plens de coses meravelloses.

2008-05-13T01:42:00.005+02:00

A vegades em venen de gust els ous per més que em sentin malament.

Però ara seguiré en guaret i a dieta sense peix ni paraules.

Aquesta aventura mort aquí.

Renovarse o morir.

Amb el temps de les cendres ja neixerà quelcom.

Que bonic ha estat compartir passions i sentimentalismes.

Petonets d'aquesta energúmena.

Ortigueime

2008-05-11T10:37:00.007+02:00

MENGEN el buit.
No hi ha cap lloc que no estigui ple de si mateix.
El temps esta com un xoriç quan rebenta.
Però no rebenta.
No rebenta,
tenen el buit a l'estòmac i no el poden deixar anar.
(p.39)

El que tenim entre les mans és pa sec. Coem pa d'abans
d'ahir. No hi ha aigua a la taula. Ni vi. Només una taronja que em menjo
i l'estómag de laura desapareix. Queda al calendari
marcat amb un cercle vermell: el dia de la mort. Et portaria al mar
encara que et morisiss per anar a Sant Andrés de Teixido. Vull que et
vegis quan l'aigua deixi el cos a la sorra.
(p.43)

Petoneja'm aquest ull i aquesta piga que tinc al pit. Abraça'm
les cames. Un lloc on estar segura . Porta'm amb
sidecar a fer una volta per la Terra Chá.
Un dia de sol, sense massa vent, però amb la calor justa. Millor
que sigui primavera.
(p.70)

(Les traduccions d'urgència són meves...)

M'he ortigat i encara no vull calmar aquesta picor incòmode, aquest plaer dolorós que em produeixen els versos de Xiana Arias Rego.

2008-05-07T12:35:00.001+02:00

LA CUERDA CORTADA

La cuerda cortada puede volver a anudarse,
vuelve a aguantar, pero
está cortada.

Quizá volvamos a tropezar, pero allí
donde me abandonaste no
volverás a encontrarme.

Bertolt Brecht, Poemas de Amor

Políticament incorrecte

2008-04-24T17:12:00.003+02:00

EL AMOR ES UN GÉNERO LITERARIO

He pensado escribirte como si no existiera
aún el feminismo. Como si nuestro tiempo
no fuera el fin de siglo, ni nadie conociese
la igualdad de los sexos, ni causara extrañeza
oír que te dijera que el amor que yo siento
por ti jamás podrías sentirlo tú por nadie.

Tal vez el amor sea solo literatura
que cambia con el tiempo. Supongo que nosotros
no amamos como Shakespeare, ni Shakespeare como Dante,
ni Dante como Safo, ni Safo como nadie.

De Carlos Martínez Aguirre.

La camarera del cine Doré

Porto

2008-04-14T01:04:00.007+02:00

els àcids fan dibuixos que ens reensenyen a mirar la realitat d'altres maneres, i a retrobar-la, i a perdre-la i a jugar-hi.
Saudade non ten tradución a ningunha lingua. Compartida por galegos e portugueses, ten unha diferenza entre ambos. Para os portugueses é ausencia de calquera cousa; para os galegos só da terra, de Galiza, presenza que, aínda estando nela, non é completa. Dicía Rafael Dieste que unha vez nela a terra pide máis, algo que un non sabe o que máis é.
Na

Porto fabulosa, fabulosa de fàbula, de conte, de milers d'històries que ens expliquen els seus carrers i els edificis dempeus, i els mig enfondrats...estic viciada a aquestes ciutats de pujades i baixades, ciutats de caminar sense mapa, perquè de poc serveix en aquest laberint de carrerons, sense ruta, sense pressa.
On no poden els arbres, i si cauen els apuntalen, i et trobes places que semblen petits boscos, on la gent creua en vermell i parla baixet al metro, pots pendre't una sopa a qualsevol hora i el café amb llet en got de vidre té nom: galao. Els nens juguen a pilota al barri de la Ribeira i regna el desordre arquitectònic. Porto, que em fa pensar en un llibre de contes d'aquells desplegables, que els obries i sortia un castell, un poblet a mig desplegar sembla de lo juntetes que estan les cases.
Porto viva, Porto norteña i descuidada. Porto ciutat incòmoda, on a partir de quarts de 20h poca gent queda pel carrer.

outra-face.blogspot.com/
maria-vai-com-as-outras.blogspot.com/
www.casa-viva.blogspot.com

plorarploure

2008-04-07T12:21:00.001+02:00

e cando chove en Compostela vai pinga
a pinga o meu amor chovendo
Avilés de Taramancos, Límites, 1985

Choiva

Precipitación de partículas de auga líquida en forma de gotas máis grandes cas do orballo.

A meirande parte da choiva comeza coma neve, motivo polo que as nubes de choiva deber ser moi grosas ou altas para poderen te-lo frío suficiente para que se forme esta; os cristais de xeo presentes nas nubes agrúpanse formando copos de neve que caen lentamente a través da propia nube transformándose en gotas de choiva que se quentan segundo chegan ó chan.

Tienes frío, estás solo, y hay que esconder el miedo.
Echa hilo a la cometa de la noche,
que aún queda algo de viento.

les meigas es pentinen

2008-03-23T17:08:00.000+01:00

La pedra del meu futur

2008-03-09T17:48:00.000+01:00

A muller que un dia quixen

Podería tocar cada un

dos arpexos do meu piano

ate facer sangrar os dedos,
para busca-lo son perfecto destas palabras.
Podería sorrir sen ganas cando te viese,
e silvar un susurro de Silvio
cando te botase de menos.
Fun esgotando primeiras veces, ate terte en min, e non importa,
porque eu non direi xamáis
o que fan duas mulleres baixo as sabas,
ou sobre elas?
Nin sequera, este pulso taquicárdico que pasado o ordenador non se notará fai que me sinta mais pequena.

Hay que tapa-la boca e abrilos ollos ben.
(isto é o que aprendín despois de amarte)
pero eu, xa asimilei o non dicer o que queres oir, para avivar a tua propia autoestima.
E non son, nin quero ser.
Porque nin sequera fun o que quisen ser e seguramente chegarei a ser, pero, se non chego,
tampoco importa,
agora,
só te escribo porque quero que leas o meu dentro,
e entendas o por qué do meu fora.

Cada día estou mais alá que acá
e isto non sempre é un erro,
as veces,
é o mellor que se pode facer.

(Para que o lobo non fira a nena.)

Andrea Núñez Briones

Silenci de biblioteca, la meva biblioteca, un lloc fabulós,
he arribat tard a classe i m'ha fet vergonya batre la
porta tancada i he pensat en aprofitar aquesta estona per
mi, per pensar-me, per escriure.
Escriure sempre m'estructura, suposo que per això, en
aquests dies que he estat fugint de les formes he evitat
teclejar res que tingués a veure amb el que sento.
No em coneixes, aleshores cal un advertiment, tinc un estil
un xic pastelós.
no pateixis no estic dona drama. En arrivar a casa
prepararé un bon sopar i obriré vi, blanc, per acompanyar
el peix cru.
Saps? la Winterson, diu que no hi han històries tristes
si saps com explicar-les.
L'Estel diu que dicto finals, que els escric,
molt abans de que passin, no dono
temps als esdeveniments i fabulo.
Bien esta lo que bien acaba.
Fue bonito mientras duró.
Blablabla
potser és perquè som dones.
Potser.
Diumenge vaig decidir que s'havia acabat.
Dissabte veient una posta de sol increïble a Binimel·là
petit, asseguda en una roca, nua, mirant el mar vaig
decidir que el que s'havia d'acabar era la meva manera
de viure les coses.

Ja estic aquí

2008-03-01T23:01:00.002+01:00

I després d'imaginar-m'ho tant ja està aquí. Ja estic aquí.
Podria fer una llista llarguíssima del que enyoro, de com us enyoro.

Però diré:

pedra
pluja
passejades
lectures
tranquil·litat
inesperat
soletats
il·lusions
humitats
novetats
classes
kung-fú
pànic
cotxe

"La sorpresa es una liebre y el que sale de caza nunca la verá dormir en el erial"

Carmen Martín Gaite, que també era una mica gallega

Doña Emilia

2008-02-28T19:46:00.000+01:00

"Ya sé que con tu apoyo saldré bien de los casos difíciles en que mi destornillada cabeza (que solo tiene la mar de tornillos para tratar de Rabelais y de otras cosas estrafalarias) me ponga. El quererme a mi tiene todos los inconvenientes y las emociones de casarse con un militar en tiempo de guerra. Siempre doy sustos.[...]
Te muerdo un carrillito y te doy muchos besos por ahí, en la frente y en el pelo y en la boca. Gracias por tus bondades todas, y no me destierres al fin de ese corazón mío".
Carta de Doña Emilia a Pérez-Galdós.

Emilia, condessa de Pardo-Bazán, burgesa, antigalleguista, a estones carlista, va revolucionar el seu temps, amb la seva vida i la seva obra. Separada d'un marit al qui no li agradava que escribis, passava la seva vida entre Madrid, París i el pazo, al que ella anomenava granja o torre, de Meirás. No anomenaré feminista a tal personatge, encara que reivindiqués el vot i l'educació per les dones.
Diuen que un dels arguments que esgrimiren els acadèmics per no deixar-la ingressar a la Real va ser que aleshores s'haurien de fer obres per tal de construïr un bany de senyores.
Es coneguda també la seva afició per l'òpera, era tan aficionada, que un cop, al haber de privar-se d'una estrena d'una òpera de Wagner al estar de dol per la mort del seu ex-marit, va demanar que la hi retransmitissin per telèfon...deia, ella, que ja escoltava Wagner quan encara no estava de moda, des que havia vist de jove a Alemanya una representació.

Des-arrancar un corazón

2008-02-03T12:09:00.000+01:00

Me estoy volviendo a colocar el
corazón, que han arrancado mil canciones, el corazón desgarrado de la literatura, el corazón desangrado que si no ha sufrido no ha amado…me estoy recolocando el corazón, otro posible.

Maria Romero

Tendim a confondre estimar amb servir el nostre cor en safata. Donar amb entregar.

Aquests dies llegeixo articles de psicología social sobre l'amor-passió. A la Xina un psicóleg consideraria una patología el que nosaltres considerem enamorament. A l'hora segueixo recopilant passions literàries i fixant-me en com ens gestionem en l'àmbit sexo-afectiu: o creem relacions sexo-festives o tendim al pantojisme.

Quanta literatura, cine i bolero entorn al fet que les feromones d'algú ens desperten instints primaris d'aparellament.

2008-01-20T14:36:00.000+01:00

EL CAMÍ QUE NO FAIG

Passejaria amb tu
per una vella ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure'm, i em cansa molt el camí que no faig i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits, transcorre absurdament entre foteses i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's l'ombra del jo tenaç i reptador que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, melancòlic, poder passejar amb tu per una vella ciutat desconeguda, sense rumb, i perdre'm pels carrers més solitaris.

Miquel Martí i Pol, Temps d'interluni

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells, de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d'homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s'enduen records.
Volen només saber
que s'agafen de mans
i van juntes, per un carrer de l'estranger.

GABRIEL FERRATER, Les dones i els dies, (1968)

Ja n'hi ha prou

2008-01-15T11:58:00.000+01:00

Com Neruda va contaminar els imaginaris col·lectius amb la seva poesia romaticoide en linea amb la bequeriana, mantenint a la dona en la posició d'objecte de desig i contemplació milers d'adolescents adoren la Shakira...encara que jo crec que la colombiana se'n riu de l'amor romàntic, convertint-se en maniquí al final del seu videoclip o conduint amb els ulls envenats...

Bruta, ciega, sordomuda
Torpe, traste, testaruda
Es todo lo que he sido
Por ti me he convertido
En una cosa que no hace
Otra cosa mas que amarte

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.
(...)
Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

Cenerentola

2008-01-06T15:16:00.000+01:00

Cuando era niño, Joseph Cornell leyó muchísimos cuentos de hadas –de los Grimm, de Hans Christian Andersen y también los que recopiló Andrew Lang a finales del s. XIX, y éstos lo inspiraron cuando ya era adulto. Los menciona con frecuencia en las notas de su diario. Para él, cualquier escena podía convertirse en una escena de un cuento de hadas, incluso las más cotidianas. Asocia los cuentos de hadas con un resplandor que tiene el poder de transformar lo cotidiano en algo simbólico y mágico, que denominó el “eterniday”.

[...]

Además, ¿cuántas veces no hemos experimentado el “eterniday” y nos hemos sentido en un cuento de hadas? ¿Quién no ha encontrado en el camino brujas y hadas madrinas?

Extret de unpredictablepaths.wordpress.com/2007/07/

Joyce DiDonato, Una voce poco fa, Il barbiere di Siviglia, Rossini

Circe

2007-12-26T22:31:00.000+01:00

Revisió del gas

2007-12-13T12:12:00.000+01:00

Hay diversas formas de incrementar el rendimiento en la ejecución de bucles, típicamente si se sabe el número de vueltas que se tienen que dar es ‘desenrollar’ el bucle, ahorrando los saltos. La otra es desarrollar el bucle de forma que se ejecuten varias vueltas del bucle en paralelo, de forma que podamos avanzar resultados y ahorrar los saltos.
El procesador itanium, texto científico-técnico, curso de redacción científico-técnica, 2005-06

Tenia grans plans per aquest segon matí sense currar, però no recordava que havia d'esperar el tècnic de repsol, que més que una persona semblava un robot amb veu de locutor de ràdio. Hay diversas formas de incrementar el redimiento en la ejecución de bucles!Quin luxe tenir temps per llegir, cuinar, cuidar-me, asi seguro que me ahorro los saltos.
Que pesadeta estic amb Galiza eh...aquest cop ha estat culpa del google imatges, jo només buscava bombones de butano.
Parafraseando un comentario precioso: galiza, terra on la meva vida comença i el mon s´acaba.
I es que amb això d'haver pasat la revisió del gas crec que deixo de pensar que puc explotar demà...

Galiza

2007-12-01T17:22:00.000+01:00

Miña nai traballa nunha fábrica de conservas.
Un dia miña nai díxome:
o amor é unha sardiña en lata. ¿Ti sabes
cómo se preparan as conservas
en lata?
Un día miña nai díxome: o amor é unha obra de arte
en lata.
Filla,
¿sabes de onde vés? Vés
dun viveiro de mexillóns
en lata. Detrás da fábrica, onde podrecen
as cunchas
e as caixas de peixe. Un fedor imposible, un azul
que non vale. De alí vés.

Ah! Dixen eu, entón son a filla do mar.

Non.
Eres a filla dun día de descanso.

Ah! Dixen eu,
son a filla da hora do bocadillo.

Sí, detráis, entre as cousas que non valen.

Baleas e baleas, Luisa Castro, 1988

A la biblioteca de la meva nova uni, enlloc de tan cartellet de prohivit això i allò, normes i normatives, per tota llei mena una cartolina daurada que diu: Caladinhos melhor (Calladets millor).
No us sembla encantador?
Viva Galiza ceibe!

2007-11-19T00:11:00.000+01:00

No me conoces sólo son dos días
yo nunca doy un paso atrás
romper barreras quiero cada día
ya se que no soy un superman
No necesito alas para volar, prefiero LSD
no necesito verte pa saber que no te olvidaré
Aguanto porque ya tengo con qué
fundir la nieve al paso de mis pies
viviendo bajo el agua como un pez
no entiendo por qué me muero de sed
No sólo vivo del aire, necesito tu sudor
no sólo vivo del aire, necesito tu alegría
no sólo vivo del aire y de ponerme noche y día
no se lo cuentes a nadie: los camellos no me fían
Dirán que apenas necesito respirar
me salgo con la mía
será que apenas necesito respirar
y me salgo con la mía.

Necesito droga y amor, Extremoduro

Sentits figurats

2007-11-12T00:21:00.000+01:00

Foderv.t. 1. Posuír sexualmente [a alguén]. 2. fig. Botar a perder, causar dano ou prexuízo a alguen. escarallar. 3. fig. Causar a [alguén] molestia ou fastío. amolar, enfastiar, molestar. // v.i. 4. Realiza-lo acto sexual [con alguén]. 5. fig. Botarse a perder, sufrir algún dano ou prexuízo. amolarse. 6. fig. Causar [a alguén] algunha molestia ou fastío. molestar.

O centro da terra non atrae as miñas verbas
eu douchas de comer na túa ansia coprófila
esta excrementación silábica esta apalabración
que me inflama os intestinos
cheos de amor
e merda.

Olga Novo

Meravelles de la llengua galega. Follar sense prejudicis ni perjudicis. Malvada primera definició de la paraula.

Navega sola

2007-11-10T20:11:00.001+01:00

Declara o oráculo:
QUE a banda do solpor é mar de mortos,
incerta, última luz, non terás medo.
QUE ramos de loureiro erguen rapazas,
QUE cor malva se decide o acio.
QUE acades destas patrias a vendima.
QUE amaine o vento, beberás o viño.
QUE sereas sen voz a vela embaten.
QUE un sumario de xerfa polos cons.

Así falou Penélope:
Existe a maxia e pode ser de todos.
¿A que tanto nobelo e tanta historia?

EU TAMÉN NAVEGAR.

Xohana Torres

Declara el oráculo:/ "QUE al filo del ocaso es mar de muertos /incierta, última luz, no tendrás miedo./ QUE ramos de laurel alzan muchachas./ QUE color malva madura el racimo/ QUE consigas de esas patrias la vendímia./ QUE amaine el viento, beberás vino./ QUE sirenas sin voz la vela embaten./ QUE un sumario de espuma en los escollos".
Así Habló Penélope:/ "Existe la magia y puede ser de todos./ ¿Para qué tanto ovillo y tanta historia? YO TAMBIÉN NAVEGAR".

I jo que volia ser Circe fins que vaig llegir aquest poema! Les re-escritures de mites, les re-lectures de clàssics, em venen tan de gust en aquest moment en que només tinc temps d'apendre fonètica i analitzar textos d'especialitat...re-descobrir la llengua, la seva història, la manera de manipular-la també té el seu què. En fi pilarí, aquí deixo un altre bocinet de la meva terra estimada, mentre navego per aquesta tardor plena de vermells.

Cadàver exquisit

2007-11-05T07:57:00.000+01:00

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.

Gabriel Ferrater

T'ho diran i aconseguiran
que tu també et sentis un cuc
fent un bon àpat del teu propi cadàver.

Marta Pessarrodona

corazón

2007-10-31T08:09:00.001+01:00

Corazón de pedra,1987, Tono Carbajo

Mi corazón, que lo perdí en un mes de mayo
se lo encontraron en un bar donde se moja
con luces rojas.

Tú por hacer, yo por quedarme tan parado
y los dos juntos por tener
nuestra cabeza en otro lado.

Tú por hablar, yo por callarme demasiado
tú por robarme esa canción
que ya te había regalado.

Tu corazón, que tú sabrás donde lo pones
pero tienes que entender, con tanto hacerme correr
me estas tocando los cojones.

Mi corazón, como una lata de cerveza
que te la bebes y al final le das patadas sin pensar
que me desquicias la cabeza.

No encuentro otra razón
estaba tan feliz
me acuerdo de tu amor.

Vendí mi porvenir
cogiendo moscas para tí.

No valgo para estar
metido en un puré
me gusta mi sabor.

Ando loco por la calle.

Barraques

2007-10-29T18:23:00.000+01:00

Diu la llegenda que els francesos varen trencar el setge a la ciutat de Girona perquè de la tomba de Sant Narcís sortíren un exèrcit de mosques...

Riuràs per força
entre olors de pixum
enmig de crits d´alcohol i ampolles,
una nyonya gris.

És nit de sants.
Nit de fred i guspires
Nit de dol, xim, xim
Ding, dong, ding, dong
Nits de sants, de morts i difunts

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d´encàrrec
principiants a mesells

Nits de foc
Nits de fang i castanyes
Nits de farts
Nits de boira i desguàs
Nits de bars de merda en un sac
Ram rampataplam
Quin aviram!
Ram rampataplam
Novembre sant
Em cous

Cent trons que esmolen l´eina
estriparan el cel, cels
cent manyocs, tots fills de gleva
ben junts per cremar els déus, déus
enmig de pluja, preludis de l´hivern
nits de coragre
de gaites i esbufecs
cinc nits d´autista
d´antics amics
cinc nits, cinc tous
Ei noi! No cal que espantis mosques
Ei! Girona fa olor a sants
Ei! Guaita l´arcàngel
Ei noi! Girona és immortal (3)

Dos cops, no tres com ens deia el frare
amb dos cops n´hi ha prou
Dos cops, no tres tanta tifa embafa
amb dos cops n´hi ha prou

Uuuuuuuuuhhhhh....

Bloquera en busca de público

2007-10-10T15:31:00.000+02:00

Bueno, que sapigueu que me'n vaig uns dies i que marxo enfadada amb el ciberespai perquè ningú fa comentaris a les meves entrades, i de moment estic enfadada però sospito que quan torni si tot segueix així de buit estaré trista...
apa pues, cap a Teruel falta gent, que si, que existe...
serà per les faltes que no m'escribiu?

Petonets lesbofeministes.

per cert aquests dibuixos estant molt bé...

parauletes i pianets

2007-10-09T18:09:00.000+02:00

-Os músicos non son de ningún sitio.

Na habitación do hotel observa
os calcañares, o revés
do seu corpo. -Por que
non te descalzas?
Quero ver o que pasa cando tocas.

Faleille do veciño: -Cres
que lle doen os labios?
- Eu non toco a trompeta.
- Ven aquí.

Detense nas feridas.
-Son cicatrices? -Non.
A pel vólvese dura
pero quedan
as marcas. -Son pregos?
-Non me doen.

Achégase á ventá. A señora do baixo
baleira o cubo diante do portal.
-Hai meses que non chove.
O chan está moi seco, parece que ten
sede. -Queres ver como se abre?

-O deterxente non é un río.

Ás veces tarda días en facer as maletas.
-As cidades, os coches,
as horas que toquei.

Non se pode dicir que estivésemos xuntos.
(A contaminación, as diferenzas.)

-E despois que fixestes?
-Onde a pel se concentra é coma un vello,
se lle acaricio os pés teño a impresión
de que podo tocar toda a súa vida.
-Pregunt´cheslle algo?
-As cicatrices son o seu silencio.
(Os calcañares son o seu traballo.)
-É vulnerable ao tacto. Non é humilde.

Díxome: -Abre a ventá.

Confunde a súa imaxinación coa súa memoria.-Os músicos non son de ningún sitio.

Lúa, Os hemisferios, Maria do Cebreiro

Cançó del bes sense Port, Poveda cantant Maria-Mercè Marçal

La dona que deixà de mirar enrera

2007-10-07T22:01:00.000+02:00

La dona de Lot, que anava al darrera, es tombà i es convertí en columna de sal.

Llibre del Gènesi

Un esguard! I aglevats per un dolor mortal
els seus ulls ja no poden, de sobte, mirar més.

La rígida camisa de força de la sal
bloqueja la follia. la pantalla és en blanc.

A l'alba reverbera la història sense història.
El gest es perpetua
gegantí i resplendent.
I en la duresa mineral impresa
fulgura la pregunta sense veu:

Quin era el nom de la dona de Lot,
la qui donà la vida només per un esguard?

Maria-Mercè Marçal rescriu un vell tema reprès per Anna Akhmàtova. El vell tema del Gènesi , el de com la dona de Lot es va convertir en estàtua de sal per mirar enrera, cap a Sodoma i Gomorra. Una dona sense nom que desobeí la llei divina i gosà mirar
cap el seu passat.

...ja no tombes el cap metres enllà quan ens despedim...
Suposo que a totes ens arriva el moment de mirar només cap a l'horitzó.

Leindenschaft

2007-09-16T20:06:00.000+02:00

Fulla d'heura espinosa

"Leindenschaft", passió. Mot, un dels components del qual és el verb "leiden", patir.
Berlin Suite, Marta Pessarrodona

"Unha pica no vértice das nubes será paixón que persevera"
Arden, Ana Romaní

"En algun lloc entre la por i el sexe es troba la passió.
La passió no és tant una emoció com un destí. ¿Quina altra opció tinc en presència d'aquest vent ,sinó parar les veles i fer descansar els rems?."
La passió, Jeanette Winterson

"sabia que algún dia tornaria a crèixer en ella aquell estrany jull que de moment havia extirpat: el desig de ser presa, botí de caça, de la passió, aquella voraç i depredadora salvatgina."
La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal

1 1 f. [LC] Acció de patir o endurar una pena infligida.
1 2 [MD] [ZOA] passió ilíaca Sofriment causat per l’obstrucció de l’intestí.
2 1 f. [JE] [FLL] Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic medieval. La Passió d’Ulldecona.
2 2 f. [MU] Oratori sobre el text evangèlic que narra la passió i la mort de Crist.
2 3 f. [LC] [RE] Narració evangèlica de la detenció, el judici, la crucifixió i la sepultura de Jesucrist. La passió segons sant Mateu.
3 1 f. [LC] [PS] [FS] Emoció intensa. L’orador parlà bé, però sense passió.
3 2 f. [LC] [PS] [FS] Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa. Té la passió de la música. Té passió pel futbol. Això és la seva passió.
3 3 f. [LC] [PS] Amor violent.
3 4 f. [LC] Necessitat imperiosa. Passió de son. Passió de riure.
4 1 f. [PS] Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una polarització tan gran de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
4 2 f. [PS] Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada.
5 f. [PS] Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.

femmes damnées

2007-09-10T12:47:00.000+02:00

Condemnades a estimar-nos?
Quadres de Toulouse-Latrec, poema de Baudelaire, dues mirades masculines del segle pasat sobre el lesbianisme.

MUJERES CONDENADAS

Como un rebaño pensativo sobre la arena acostadas,
entornan sus ojos hacia el horizonte marino,
y sus pies que se buscan y sus manos enlazadas
tienen dulces languideces, amargos estremecimientos.

[...]

¡Oh vírgenes, oh demonios, oh monstruos, oh mártires!,
grandes espíritus negadores de la realidad,
buscadores del infinito, devotos y sátiros,
ora llenos de furor, ora llenos de llanto,
vosotras, a las que en vuestro infierno mi alma ha perseguido,
pobres hermanas, os amo tanto como os compadezco
por vuestras dolorosas tristezas, vuestra sed no saciada,
y las urnas de amor que colman vuestro corazón.

Las flores del mal, Charles Baudelaire

Bon viatge

2007-09-07T19:52:00.000+02:00

RECONOCIMIENTO
[...]
Tú hiciste de mi vida un cuento para niños
en donde naufragios y muertes
son pretextos de ceremonias adorables.

aLEJANDRA pIZARNIK

Milan Kundera explica en un llibre que analitza els sentiments existents al voltant de la idea de nostàlgia que la llengua catalana va crear el verb enyorar i la idea d’enyor i enyorança derivats del llatí ignorar és a dir, desconèixer, no saber. Es tracta d’un dolor per l’absència que se’ns revela com el dolor de la ignorància. Ets lluny i no sé què estàs fent.

Qui menja sopes se les pensa totes

2007-08-27T20:06:00.000+02:00

Helena Casas, la performativitat feta veu...

Variants

2007-08-23T21:20:00.000+02:00

Te doy una canción y hago un discurso
sobre mi derecho a hablar
Te doy una canción con mis dos manos
con las mismas de matar.
Te doy una canción y digo patria
y sigo hablando para tí.
Te doy una canción como un disparo
como un libro, una palabra, una guerrilla

Como doy el amor.

Perder es cuestión de método

2007-08-23T20:51:00.000+02:00

A diferencia de lo que sucede en los libros, pensó Silanpa, en la vida las historias nunca se acaban.[...] y ahora sentía hambre y ganas de que no pasara nada excepcional. Quería simplemente que el tiempo transcurriera con lentitud, que se deslizara sin tropiezos hasta el final de la tarde para salir con Ángela, caminar hasta el Planetario y luego subir a las Torres del Parque a tomar algo en su casa, mirando por la ventana la cajita roja del teleférico a Monserrate y escuchando algo de música mientras pasaba el tráfico de la tarde.

Santiago Gamboa

Per fi una novel·la que capta la meva atenció. Feia mesos que la devoradora de novel·les que porto dins passava fam. Quina meravella. I això que les novel·les negres no em solen motivar però està tan ben escrita!

Óleo de mujer sin sombrero

2007-08-16T22:09:00.000+02:00

La cobardía es asunto
de los hombres, no de los amantes
los amores cobardes no llegan a amores
ni a historias, se quedan ahí,
ni el recuerdo los puede salvar,
ni el mejor orador conjugar.

El quadre és Birthday de Marc Chagall.

Marta Balletbó-Coll: "D'amor només n'hi ha un i milers els idiotes que intenten classificar-lo."

Potser només hi ha una vegada que embogim d'amor, ens entreguem i ens creiem tan felices que creiem que podríem morir en aquell instant perquè mai més tornarem a sentir així. Potser la vida ens endureix, potser ens fa més cobardes. Potser, només potser perquè mai se sap. Recordo el túnel de la Rovira a tota velocitat i tu la Pasifae una tarda de pluja. Lesbianes amb maletes.

Aprenc a estimar i em sento més lliure. Defujo tópics. Intento no parlar més del compte. Trepitjo amb peus de plom i a estones tinc por.

Menino, gracias por descubrime a Chagall hace un par de mayos cuando de vez en cuando te metías en alguno de sus cuadros...ahora me quedo yo en uno, un ratito.

Em sento una mica sola en aquest bocinet del ciberespai, si heu llegit fins aqui deixeu-me un comentari vaaa, ni que sigui per dir-me cursi.

La leyenda del tiempo

2007-08-07T00:28:00.000+02:00

S.O.S Casería

La Marea entraña el secreto mejor guardado por la Luna y la Bahía...
Trisko

(Carlos Rey Juan Antonio Iglesias)

Tirititrairorairorá tirititrairo
Tirititrairorairorá tirititrairo
Tirititrairorairorá tirititrairo
Tirititrairo tirititrairo.

Son las barquillas columpios,
en tu regazo,
donde sueño con tus besos,
y tus abrazos.

Dime una cosa al oído,
que yo la pueda entender.
Que me lo digan tus olas
que de ti quiero saber.

Dime bahía por qué
sólo por la luna te dejas querer
sólo por la luna te dejas querer.

Y por tí,
navegando sin vela,
soñaré
que la luna me espera.
Me dirá el secreto que tenías
Pa enamorarte a ti bahía.

Te me vas,
yo me voy contigo.
Volverás,
llenando mi vacío.
Y mi voz
cantará sus alegrías,
en la playita la Casería.

Dime bahía por qué
sólo por la luna te dejas querer
sólo por la luna te dejas querer.

EA!

Acabo de veure una pel·lícula preciosa i una cosa m'ha portat a l'altra i encara que aquest any estigui de moda podríem anar al Sur una estona d'aquestes, que diuen que el cante no s'apren, s'escolta, es sent...

Mooncup

2007-08-01T20:52:00.000+02:00

si mires la sang de la teva regla t'esdevindràn desgràcies
becs, quin fàstic tanta sang, sembla que hagin degollat un conill
quina pudor et fa el cony, has pasat fa poc,la regla?
Otro mes que pase la prueba!!
tengo la luna
la regla
tengo visita
me llegó mi amiga
periodo
la luz esta roja,no puedes pasar
Si tens la regla ni toquis les plantes que es moriràn ni facis allioli que es tallarà.
La tia pepa.

No m'agraden les feministes esencialistes, encara que en conec d'encantadores, però reapropiar-se del propi cos, per deixar de torturar-se amb cel·luloses adulterades mola.
Jo porto dos regles feliç de la vida, amb aquest artilugi que em fa acariciar-me cada dia uns quants cops per dins, i veure la meva regla cambiar de color i olor segons el dia

raconets

2007-07-26T12:01:00.000+02:00

Més que plantar arrels m'agrada construïr ponts, m'agraden les ciutats amb rius...

nínxol

1 1 m. [LC] [AR] Concavitat practicada en un mur per posar-hi una estàtua, un gerro, etc. 1 2 m. [LC] Concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres. 2 m. [EG] Funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi.

És veu que en els ecosistemes tot animaló té el seu lloc, cada comunitat el seu nínxol, que no és ni molt menys un espai sense vida, sense vida, sense comunitat que l'ocupi no hi ha nínxol. Algú va utilitzar aquesta metàfora per explicar-me que tot té el seu lloc i que tornem a ell tard o d'hora. Jo és que sóc cul de mal seient i després del manifest cyborg crec poc en l'ordre natural de les coses.
Tot i així. aquests dies em retrobo amb dones que em cuiden i em fan sentir a casa, aquí i allà. Potser el meu no és un únic lloc, fixat per un ordre universal, potser no tinc una funció a la comunitat. Cuino, escolto, parlo, fem trasllats de matinada, amanida de pasta i platja, peix cru...
La foto és del cementiri d'Eyüb, a Istambul que fa olor a falguera i a llet fermentada i a flors un diumenge.

Decisions

2007-07-18T09:45:00.000+02:00

I aquí estic, perdent-me per una bella ciutat coneguda

mentre enyoro el camí que no faig.

Lluny de tu, de la teva mirada,

avui la bellessa del món em sembla de decorat de peli americana.

Paraules

2007-07-15T23:32:00.000+02:00

"Els que diuen que estimen infinitament, estimen infinitament poc."
"Evitar aquest parany del romanticisme: dir que se sent més del que se sent i esforçar-se a sentir-ho perquè s'ha dit."
(Natalie Barney)
He d'entonar un mea culpa, confessa i convicta. El càstig, potser és, ara, aquest amor sense paraules.
"Els romàntics es van apropiar de tots els grans mots, només ens queden els petits."
"I tanmateix és més difícil de trobar la bestiola petita que la grossa."
La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal

"Convicto y confeso: repetía y me exaltaba porque no entendía bien el significado de las palabras y pensaba que convicto quería decir invencible."
Respiración artificial, Ricardo Piglia

"Les paraules sonen buides, ara tot són pensaments"
Zitzània

"Cada dia crec més que les paraules només serveixen per omplir biblioteques"
A. C.

Ser un èsser fascinat per les biblioteques i per les paraules no serveix de res a l'hora de llegir persones i desxifrar llenguatges.

Biblioteques

2007-07-13T19:53:00.000+02:00

Em fascinen les biblioteques, des de força petita. Bé, recordo que no m'agradava llegir, recordo unes angines llargues, potser les segones d'aquell hivern en que feia segon de bàsica, en que el meu pare insistia en deixar-me alguna novela de Jules Verne i per tal de motivar-me se m'aseia a la voreta del llit , quan em baixava una mica la febre, i em llegia troçets de 20000 leguas de viaje submarino. A mi em flipava que sempre estigués llegint, comics o llibres, no entenia el per què de tants llibres, apilonats al cabçal del seu llit, crec que em feien una mica de ràbia, perquè la lectura, sentia, nena mimadeta, em robava el seu temps. I per més que intentes motivar-me no hi havia maneres. Va ser molt més tard, anys després d'aquelles angines, quan el meu cosí gran em va regalar una noveleta d'aquestes per adolescents que va enganxar-me per sempre més a la lectura i al furgar a les biblioteques en busca de matèria prima. Més endavant vindríen les llibreries i el fetitxisme.
De les biblioteques que me m'han captivat avui parlo d'una, amb llibres de plom, una instal·lació d'Anselm Kiefer, un artista alemany que reflexiona sobre la memòria i el record . Esta a la Hamburger bahnhof, l'antiga estació central de tren de Berlin convertida en museu, ideal per perdre-s'hi un matí.

Parlo en xino?

2007-07-08T19:22:00.000+02:00

"Jo" d'Enric Casasses o una metàfora de la incomunicació

"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Trasllats

2007-07-08T18:03:00.000+02:00

Al Clot, tenia un test amb margarites, ja fa més de dos anys... és van secar per falta d'aigua, de mimo, que no d'amor que d'això en aquella casa sempre en sobrava... potser ara en aquell test hi creixerà julivert. Molta sort nenes maques!

Demà pintaré en es cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m´estic transformant en un amfibi.

Refrito (véase Capblau 16/03/2007)

2007-07-05T01:08:00.000+02:00

só era para que a xeada non se che meta nos dedos este inverno
cando vaias buscar garabullos á memoria
e facer lume con eles para que eu non pase frío.

só era que eu quería escribir unha letra
un signo que non acabe nunca nunca
e darcho.

Avec conviction et avec une tristesse rigoureuse

A nai da patria

2007-07-03T17:00:00.000+02:00

Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
¡Ai!, ¿de qué a teréi?

Folhas novas, Rosalía de Castro

1880, escrivia això la mítica poeta.

Viatges

2007-07-03T01:22:00.000+02:00

I aquest serà el meu destí final quan comenci la tardor si l'estat s'estira i em concedeix una beca...m'agraden les fotos de pintades, aquesta no la vaig tirar jo però m'agrada pensar que està tirada a Compostela, davant d'un bar on feia canyes o cafés amb llet l'estiu pasat.
Ara de moment a fruïr de la falta de rutina i quotidianitat que de moment em té una mica trasvalsada.

Fa calor

2007-06-30T03:09:00.000+02:00

Consider que en principi no és sa plàstica d'un detall que es manifesta en superfície lo que demostra que una corba és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilini.Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar-se un probleme tan específic d'un mal dia en què un excés de confiançava fer caure credibilitats i vicis.
Consider que en principi no és sa nàutica d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,i que navega amb alegria i molta pràctica i deixa una via blanca i oxigenada.
Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar un calamarcet amb gust de sípia,d'un mal dia en què un excés de matemàtiques va fer caure comptabilitats i nirvis.
Fa calor,què tal si encetam una síndria,què tal si me dius que m'estimes durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,què tal si nedam en pilotes,què tal si deixam que sa parra devalli es termòmetres a vint-i-cinc...
A Rússia, Antònia Font

Miau

2007-06-30T02:44:00.000+02:00

-¿podrias decirme, por favor, qué camino debo seguir para salir de aquí?
-Esto depende en gran parte del sitio al que quieras llegar -dijo el Gato.
-No me importa mucho el sitio... -dijo Alicia.
-Entonces tampoco importa mucho el camino que tomes -dijo el Gato.
-... siempre que llegue a alguna parte -añadió Alicia como explicación.
-¡Oh, siempre llegarás a alguna parte -aseguró el Gato-, si caminas lo suficiente!
A Alicia le pareció que esto no tenía vuelta de hoja, y decidió hacer otra pregunta:
¿Qué clase de gente vive por aquí?
-En esta dirección -dijo el Gato, haciendo un gesto con la pata derecha- vive un Sombrerero. Y en esta dirección -e hizo un gesto con la otra pata- vive una Liebre de Marzo. Visita al que quieras: los dos están locos.

-Pero es que a mí no me gusta tratar a gente loca -protestó Alicia.
-Oh, eso no lo puedes evitar -repuso el Gato-. Aquí todos estamos locos. Yo estoy loco. Tú estás loca.
-¿Cómo sabes que yo estoy loca? -preguntó Alicia.
-Tienes que estarlo afirmó el Gato-, o no habrías venido aqui.
Alicia pensó que esto no demostraba nada. Sin embargo, continuó con sus preguntas:
-¿Y cómo sabes que tú estás loco?
-Para empezar -repuso el Gato-, los perros no están locos. ¿De acuerdo?
-Supongo que sí -concedió Alicia.
-Muy bien. Pues en tal caso -siguió su razonamiento el Gato-, ya sabes que los perros gruñen cuando están enfadados, y mueven la cola cuando están contentos. Pues bien, yo gruño cuando estoy contento, y muevo la cola cuando estoy enfadado. Por lo tanto, estoy loco.
-A eso yo le llamo ronronear, no gruñir -dijo Alicia.
-Llámalo como quieras -dijo el Gato-. ¿Vas a jugar hoy al croquet con la Reina?
-Me gustaría mucho -dijo Alicia-, pero por ahora no me han invitado.
-Allí nos volveremos a ver -aseguró el Gato, y se desvaneció.
A Alicia esto no la sorprendió demasiado, tan acostumbrada estaba ya a que sucedieran cosas raras. Estaba todavía mirando hacia el lugar donde el Gato había estado, cuando éste reapareció de golpe.

Un troçet de conte, regalet de finals de juny, per la meva veïneta. El quadre no recordo de qui és...algú m'ajuda?

En un atac de frivolitat

2007-06-28T00:34:00.002+02:00

Yo iba de rojo, con un vestido muy especial. Todo se desencadenó por culpa del vestido rojo. Mejor dicho, de los sentimientos que su estreno desencadenó en mí.

"No sé si es de tu talla -decía-. Pero el fuego no tine tallas. Espero que en esa hoguera ardan todos tus fantasmas y resucite tu cuerpo."

Nubosidad variable, Carmen Martín Gaite

I des que vaig llegir, ja fa tants anys, això que em moria per tenir un vestit vermell...m'hagués encantat que fos un regal, però l'autogestió no està malament. Estic esperant l'ocasió d'estrenar-lo.

Avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca

2007-06-23T12:05:00.000+02:00

Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sol ixent.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
no em diu res però m'ho diu la mirada
que en la mar blava se li omple de blanc i li apareixen com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content
i em diu me'n vaig i un vaixell se l'emporta
per mar endins
endins, dins, dins dels seus ulls.
I quan es perd amb la mà contre el vidre
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta i
somriu i riu
riu, riu i pica de mans.

Aquest ha estat un gran any, pler de crisi com tot lo bo, un bon collage dels que m'agraden de paisatges i gent i retallets de revista. Amb el solstici per a mi en comença un altre. El pasat va començar menjant makis a la meva cantonada preferida de Berlin, aquest en terra de bruixes i al blog una cançó que em va fer reconciliar amb el meu nom. La meva veïna em va recordar que la música escampa neures en un moment crític. Aquest any res de neures d'aniversari, a somriure i picar de mans! Fa 4 anys de la plaça de la Pomera...Feliç solstici bruixetes, cremem ràbies i frustracions a les fogueres.

Diàleg

2007-06-23T04:58:00.000+02:00

Me tendió la mano:
-Quiero rescatarte.
-¿De qué?
-Del pasado. Del dolor.
-El pasado es solo una forma de hablar.
-Entonces del dolor.
-No quiero una vida aséptica.
-¿Qué es lo qué quieres? Cuéntame.
-Ningún compromiso.
-Es imposible.
-Sólo lo imposible merece la pena el esfuerzo.
-¿Lo tuyo es fanatismo o idealismo?
-¿Por qué necesitas etiquetarme?
-Necesito entender.
-No, lo que quieres es explicarme ante ti misma. No estás segura, por eso necesitas una etiqueta. pero yo no soy un mueble con el precio colgando.
- Éste es un camino muy enrevesado para llegar a la cama.

[...] Olvida las consecuencias. Olvida las apoteosis. Olvida las grandes declaraciones. La sencillez del sentimiento no debe gravarse con impuestos. No sé calcular cuánto costará todo esto o cuánto adeudamos tú o yo.

The powerbook, Jeanette Winterson

Exàmens

2007-06-21T08:08:00.001+02:00

LXVI

¿De dónde vengo?...El más horrible y áspero
de los senderos busca;
las huellas de unos pies ensangrentados
sobre la roca dura ,
los despojos de un alma hecha jirones ,
en las zarzas agudas ,
te dirán el camino
que conduce a mi cuna.

¿Adónde voy? El más sombrío y triste
de los páramos cruza ,
valle de eternas nieves y de eternas
melancólicas brumas .
En donde esté una piedra solitaria
sin inscripción alguna ,
donde habite el olvido,
allí estará mi tumba.

Para leer Bécquer el mayor obstáculo a superar es el envoltorio con que nos llega. Como un clásico, si, pero tal vez a deshoras . Y con una popularidad intoxicante. Tanta crítica erudita y polvorienta, tanta apropiación popular "que ha dado lugar a que el famoso verso poesía eres tu consiga sonar -nada de interpretarse, por supuesto- igual que "nueve de cada diez estrellas de cine usan Lux"...

Ana Rodríguez citando a Guelbenzu.
ah! L'autora de la foto és l'Ana Cardona, la meva companya de "erudición a la violeta", coca-cola i lectures en veu alta. Redescobrint la literatura moderna...

Marees

2007-06-18T01:07:00.000+02:00

La Luna ejerce una atracción gravitatoria sobre nuestro planeta y determina que el caudal de las aguas ascienda o descienda en ciclos periódicos. Si no hubiera ningún astro alrededor de la Tierra, el nivel de agua no se alteraría. Pero la Luna influye hasta el punto de que su efecto es mayor o menor dependiendo de la posición en la que se encuentre Una marea es el ascenso y descenso periódico de las aguas del mar. Se trata de un efecto producido por la atracción gravitatoria de la Luna y del Sol sobre el agua y la Tierra. Este ciclo se repite en periodos de 12 horas (mareas semidiurnas) y de 24 horas (diurnas). Lo normal es que sean mixtas; es decir, que en la misma costa se den los dos tipos de mareas La influencia de la Luna es tan grande que, según la posición en que se encuentre, la atracción será mayor o menor. Cuando la marea está alta, se llama pleamar. Y si está baja, bajamar

Quan la marea baixa les mariscadores surten a recollir escopinyes...i és quan a la sorra hi trobes més tresors...

Finet

2007-06-12T00:23:00.000+02:00

"Per tornar a la capacitat de meravella de l'infant cal molt d'aeròbic mental" Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig

S'acaba el curs escolar, i com sempre al final i a pesar de tot l'estrés i les ganes de vacances, ja enyoro aquesta canalla que em fa fixar en les petites coses, que em fa riure amb les seves trapelleries.
Avui m'han regalat una boleta de fang, feta amb sorra del pati, finet en diuen, als pocs segons se m'ha esmicolat entre els dits però per un moment he sentit que tenia un tresor entre les mans.

camins

2007-06-10T13:48:00.000+02:00

Res no et serà pres:
vindrà tan sols l’hora d’obrir dòcilment la mà
i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi
aigua d’alta mar.

M.M.M

Per sort no només aquest camí porta al mar...i avegades els camins ens separen però totes ens banyem en la mateixa aigua salada o no segons Heràclit.
Vaig a fer el vermut.

7

2007-06-09T14:06:00.001+02:00

"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano por tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja. Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua."

Rayuela, 7, Julio Cortázar

Lo sé, ho sé, he de superar l'etapa Rayuela...però sempre torno a aquest capítol, com un lloc comú i un locus amoenus, Cortázar descriu tan bé aquest moment tan íntim en que tens algú tan a prop, tan a prop i amb els ulls oberts i tot a plena llum. I he de dir que no el vaig descobrir jo aquest passatge, gracias una vez más menino. Escolto boleros i tinc ulls de dormir poc i poques ganes de començar el dia tot i ser ja quasi la tarda.

Nuri a casa, llibertat presxs!

2007-06-07T18:04:00.000+02:00

Avui la Nuri torna a Sarrià, després de pagar una fiança i amb un judici pendent, després d'estar quasi 5 mesos a soto del Real, després de que li apliquessin la llei antiterrorista...hi ha però moltes persones que avui dormiran a la pressó, entre elles en Souhil el company condemnat per l'escamot Dixan, 6 mesos després de la sentència i abans que es resolgui el recurs, el fiscal demana el seu empressonament. Terroristes? jo també tinc una llibreta blava i sabó de rentadora ui i idees, moltes idees...dec estar a la llista? tindràn prou lloc per totes?

Escalivada

2007-06-07T10:24:00.000+02:00

"Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli
cru
el pimentó torrat,
tallat en
tires.
Cante llavors, distret, raone
amb l'oli cru, amb els productes
de la terra,
arribant a vegades a
l'èxtasi, a l'orgasme".

Vicent Andrés Estellés

Tinc fam, fam de son, son de tu, insomni...En aquest estat no hi ha qui treballi.

amort

2007-06-05T23:09:00.001+02:00

Trobo que aquest atac d'egolatria que m'ha agafat és dels més sans que he patit últimament, això del bloc dic. Així de pas em desfogo i no li foto la xapa a ningú sobre aquests racons de món que em fascinen. Santiago de Compostela n'és un en general, Santo Domingos de Bonaval n'és un en particular. Un antic cementiri de dominics del que se'n conserven els nínxols i l'entrada principal -realment tètrica- convertit en parc on a l'estiu s'hi passen pelis a l'aire lliure, ideal per fer la migdia o passejar-hi un dia gris just abans no plogui i amb vistes a la mítica que no sobèrbia catedral. El meu company de pis gallec deia que era el parc romàntic prototípic, també hi ha un bosquet, runes de l'antic convent i ben segur hi passejen parelletes d'aquestes de diumenge víctimes de les cançons de Mecano entre d'altres. Amor i mort del tota la vida.

Tres i escaig

2007-06-04T00:12:00.000+02:00

escaig m. Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó.

Quan de mal ens fan aquestes cançons, crean un imaginari col·lectiu que ens predestina a patir d'amor romàntic...per no parlar de la moda dels vuitanta...

sang com fuig...

2007-06-02T18:41:00.000+02:00

Chantall Maillard, Matar a Platón, 2004

Un hombre es aplastado...

Un hombre es aplastado.
En este instante.
Ahora.
Un hombre es aplastado.
Hay carne reventada, hay vísceras,
líquidos que rezuman del camión y del cuerpo,
máquinas que combinan sus esencias
sobre el asfalto: extraña conjunción
de metal y tejido, lo duro con su opuesto
formando ideograma.
El hombre se ha quebrado por la cintura y hace
como una reverencia después de la función.
Nadie asistió al inicio del drama y no interesa:
lo que importa es ahora,
este instante
y la pared pintada de cal que se desconcha
sembrando de confetis el escenario.

Tuerzo la esquina. Apresuro el paso. Se hace tarde y aún no he almorzado.

Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera, 1985

Vénen mots que accelera l'assasí sense nom.
El meu cor, temerari, travessarà el carrer?
Hi ha un gos esquarterat, enmig de la calçada.
Pel mirall sense fons, color de sang com fuig...

Definició

2007-06-01T00:26:00.000+02:00

energumen energúmena m. i f. Persona posseïda del dimoni. PER EXT. Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió, fanàtic.