Aprenentatges

Sembla ser que les fogueres s'ha de saltar un número imparell i més d'un cop i es recomenable no fer-ho mal calçada (les meves sabatetes vermelles quasi no resisteixen). Saltar la foguera et neteja de males energies per tot l'any i a més et concedeix desitjos (encara que la Mara, una nena de 6 anys digui que ella no en demana perquè no es compleixen mai).

Aquella nit van começar les despedides, amb elles cadascuna de les dones que van marxan s'enduen un troçet de converses, passejos, intimitats compartides.

Tinc aquest convenciment: hi haurà retrobaments constants.

Aquestes intimitats no estan en perill, són com troçets de mirall que ens retornen el que hem compartit i ens fan sonriure.

ai Maria Mercè Merceditas

Des d'ahir la nit que no puc deixar de pensar en que aquest serà un Sant Joan sense coca ni cava.
La veritat és que mai m'ha agradat ni una cosa ni l'altre, un tema cosa són els petards que en lo de la pirotècnia si que fa influir la cosa genètica.
Bueno, sembla que toca la ploradeta d'aniversari de rigor, perquè hi ha buits que no es tanquen per anys que faci, i una es va fen gran i se n'obren de nous.
Però només és la ploradeta de rigor eh, aquest any faré una cosa que no he fet en la vida pel aniversari: un examen!!!! No el porto molt bé...
Celebraré un San Xoan amb sardines, fogueres i licor cafè, una mica amb el cor al carrer gavà i el pastís de galeta de l'any passat, al claustre de la universitat, al mediterrani, als dinars i les tardes d'aniversari amb la mama...
Per què amb els anys una aprèn a portar les nostàlgies, aquestes saudades, i pesen menys però això no vol dir que deixin de ser-hi.
Avui fa anys que vam tancar La Maret, la primera casa okupada de Salt, fa tres anys que l'Albert i l'Eva es van casar i que sé jo quantes efemèrides més és compliran. Seguim aquí, cremant mals records a les fogueres i recordant el vers de la Marçal:

avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca!

Dijous Paella que no mola...però no podia passar un aniversari sense la meva cançó!

a veure si fem una bona llista...

Andas nas berzas

Ensimismada

P.D. El dibuixet e's una iluminaci'o de La Ciutat de les dames de Cristina de Pizan.

Ocos

Avui recordo el que he somiat.

Em despertava a casa, al meu llit, entrava llum pel balcó que dona al carrer Gavà, havia quedat per esmorzar amb la veïna a la pastisseria dels entrepans bons. No era diumenge ni dia de cada dia, ni dissabte. Abans, però, tenia temps de fer un cafè amb llet de soja amb les nenes que ja sentia trastejar per la cuina, era feliç i feia mandres entre els llençols.


en obrir els ulls estava aquí. I, a diferència d'altres vegades, no estava decebuda, plovia per fi després d'una setmana de sol, m'esperaven articles per llegir i treballs per fer i una passejada i una cervesa i...

Els somnis a vegades també poden ser "buracos", "ocos"? divendres a la nit la Nadina, que té un nom tan bonic que li van prendre per titular una cançó, em parlava dels forats, d'aquells moments en que et quedes mirant el no-res fixant la vista en els quadres d'una camisa aliena. Moments en que la ment descansa, t'oxigenes, et salves. Estàs a recés de la vida i sus atropellos. Gràcies per fer que tornés a llegir aquest poema:

Socorrismo laura,
e logo o que veña.
A cidade.
Cemiterios.
Non
deixas de correr dentro do cinseiro
redondo,
ti dando voltas cos ollos fixos en ti.

Douche un oco para que te gorezas
pero agarda un minuto,
tempo para que me calze
colla a chaqueta e bufanda.
Ocos,
como Prim pero sen tantas voltas.
Nas túas mans,
no que separa os lentes dos ollos,
nun día de luz pasar a tarde no espazo entre o moble da cociña e
/ a neveira.

Arias, Rego, X., Ortigas, Espiral Maior, Galiza, 2007

Més forats, d'altres matèries: http://capblau.blogspot.com/2007/11/richard-serra.html
Forats que no tenen a veure amb absències.

Estar a la lluna de València, estar en la pola, seria bonic que entre totes féssim un recull de frases fetes que tenen a veure amb aquestes petites evasions...

P.D. Quan m'he llevat sonava Bach a casa el veí i ho he endevinat abans que ha la ràdio diguessin el nom del compositor tot i que no eren les variacions.

Tornant a començar, partint del negre

Hi ha dies que la vida se'ns presenta com un quadrat negre però això no té perque ser dolent.
En el negre és concentren tots els colors, els forats negres on van a parar tot de coses que perdem en el dia a dia han d'estar plens de coses meravelloses.

A vegades em venen de gust els ous per més que em sentin malament.

Però ara seguiré en guaret i a dieta sense peix ni paraules.

Aquesta aventura mort aquí.

Renovarse o morir.

Amb el temps de les cendres ja neixerà quelcom.

Que bonic ha estat compartir passions i sentimentalismes.

Petonets d'aquesta energúmena.

Ortigueime

MENGEN el buit.
No hi ha cap lloc que no estigui ple de si mateix.
El temps esta com un xoriç quan rebenta.
Però no rebenta.
No rebenta,
tenen el buit a l'estòmac i no el poden deixar anar.
(p.39)

El que tenim entre les mans és pa sec. Coem pa d'abans
d'ahir. No hi ha aigua a la taula. Ni vi. Només una taronja que em menjo
i l'estómag de laura desapareix. Queda al calendari
marcat amb un cercle vermell: el dia de la mort. Et portaria al mar
encara que et morisiss per anar a Sant Andrés de Teixido. Vull que et
vegis quan l'aigua deixi el cos a la sorra.
(p.43)

Petoneja'm aquest ull i aquesta piga que tinc al pit. Abraça'm
les cames. Un lloc on estar segura . Porta'm amb
sidecar a fer una volta per la Terra Chá.
Un dia de sol, sense massa vent, però amb la calor justa. Millor
que sigui primavera.
(p.70)

(Les traduccions d'urgència són meves...)

M'he ortigat i encara no vull calmar aquesta picor incòmode, aquest plaer dolorós que em produeixen els versos de Xiana Arias Rego.