Des d'ahir la nit que no puc deixar de pensar en que aquest serà un Sant Joan sense coca ni cava.La veritat és que mai m'ha agradat ni una cosa ni l'altre, un tema cosa són els petards que en lo de la pirotècnia si que fa influir la cosa genètica.
Bueno, sembla que toca la ploradeta d'aniversari de rigor, perquè hi ha buits que no es tanquen per anys que faci, i una es va fen gran i se n'obren de nous.
Però només és la ploradeta de rigor eh, aquest any faré una cosa que no he fet en la vida pel aniversari: un examen!!!! No el porto molt bé...
Celebraré un San Xoan amb sardines, fogueres i licor cafè, una mica amb el cor al carrer gavà i el pastís de galeta de l'any passat, al claustre de la universitat, al mediterrani, als dinars i les tardes d'aniversari amb la mama...
Per què amb els anys una aprèn a portar les nostàlgies, aquestes saudades, i pesen menys però això no vol dir que deixin de ser-hi.
Avui fa anys que vam tancar La Maret, la primera casa okupada de Salt, fa tres anys que l'Albert i l'Eva es van casar i que sé jo quantes efemèrides més és compliran. Seguim aquí, cremant mals records a les fogueres i recordant el vers de la Marçal:
avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca!
Dijous Paella que no mola...però no podia passar un aniversari sense la meva cançó!
