"Ya sé que con tu apoyo saldré bien de los casos difíciles en que mi destornillada cabeza (que solo tiene la mar de tornillos para tratar de Rabelais y de otras cosas estrafalarias) me ponga. El quererme a mi tiene todos los inconvenientes y las emociones de casarse con un militar en tiempo de guerra. Siempre doy sustos.[...]Te muerdo un carrillito y te doy muchos besos por ahí, en la frente y en el pelo y en la boca. Gracias por tus bondades todas, y no me destierres al fin de ese corazón mío".
Carta de Doña Emilia a Pérez-Galdós.
Emilia, condessa de Pardo-Bazán, burgesa, antigalleguista, a estones carlista, va revolucionar el seu temps, amb la seva vida i la seva obra. Separada d'un marit al qui no li agradava que escribis, passava la seva vida entre Madrid, París i el pazo, al que ella anomenava granja o torre, de Meirás. No anomenaré feminista a tal personatge, encara que reivindiqués el vot i l'educació per les dones.
Diuen que un dels arguments que esgrimiren els acadèmics per no deixar-la ingressar a la Real va ser que aleshores s'haurien de fer obres per tal de construïr un bany de senyores.
Es coneguda també la seva afició per l'òpera, era tan aficionada, que un cop, al haber de privar-se d'una estrena d'una òpera de Wagner al estar de dol per la mort del seu ex-marit, va demanar que la hi retransmitissin per telèfon...deia, ella, que ja escoltava Wagner quan encara no estava de moda, des que havia vist de jove a Alemanya una representació.
