Me estoy volviendo a colocar el
corazón, que han arrancado mil canciones, el corazón desgarrado de la literatura, el corazón desangrado que si no ha sufrido no ha amado…me estoy recolocando el corazón, otro posible.
Maria Romero
Tendim a confondre estimar amb servir el nostre cor en safata. Donar amb entregar.
Aquests dies llegeixo articles de psicología social sobre l'amor-passió. A la Xina un psicóleg consideraria una patología el que nosaltres considerem enamorament. A l'hora segueixo recopilant passions literàries i fixant-me en com ens gestionem en l'àmbit sexo-afectiu: o creem relacions sexo-festives o tendim al pantojisme.
Quanta literatura, cine i bolero entorn al fet que les feromones d'algú ens desperten instints primaris d'aparellament.
5 comentaris:
m´encanta explorar el lado menos iluminado, o mas ocuro, del corazón...et segueixo allà on estiguis...â terra chama
ai mercè com t'anyoro!!
de moment hem decidit que lésser humà és monògam per qüestions biològiques, la poliàndria i la poligínia són fórmules oportunistes. Per compensar la pèrdua d'oportunitats genètiques que causa la monogàmia existeix l'adulteri.
Quins llibres em fas llegir...
No sé com resoldrem les relacions sense objectius (o capacitats) reproductors. muà
¡ay del emparellement¡
un petó
això està massa quiet...és igual que quan hi ha tprmenta, quan tot està tan quiet és que hi ha d'haver un terrabastall?
Publica un comentari a l'entrada