Porto

els àcids fan dibuixos que ens reensenyen a mirar la realitat d'altres maneres, i a retrobar-la, i a perdre-la i a jugar-hi.

Saudade non ten tradución a ningunha lingua. Compartida por galegos e portugueses, ten unha diferenza entre ambos. Para os portugueses é ausencia de calquera cousa; para os galegos só da terra, de Galiza, presenza que, aínda estando nela, non é completa. Dicía Rafael Dieste que unha vez nela a terra pide máis, algo que un non sabe o que máis é.

Na

Porto fabulosa, fabulosa de fàbula, de conte, de milers d'històries que ens expliquen els seus carrers i els edificis dempeus, i els mig enfondrats...estic viciada a aquestes ciutats de pujades i baixades, ciutats de caminar sense mapa, perquè de poc serveix en aquest laberint de carrerons, sense ruta, sense pressa.
On no poden els arbres, i si cauen els apuntalen, i et trobes places que semblen petits boscos, on la gent creua en vermell i parla baixet al metro, pots pendre't una sopa a qualsevol hora i el café amb llet en got de vidre té nom: galao. Els nens juguen a pilota al barri de la Ribeira i regna el desordre arquitectònic. Porto, que em fa pensar en un llibre de contes d'aquells desplegables, que els obries i sortia un castell, un poblet a mig desplegar sembla de lo juntetes que estan les cases.
Porto viva, Porto norteña i descuidada. Porto ciutat incòmoda, on a partir de quarts de 20h poca gent queda pel carrer.

outra-face.blogspot.com/
maria-vai-com-as-outras.blogspot.com/
www.casa-viva.blogspot.com