Sembla ser que les fogueres s'han de saltar un número imparell i més d'un cop i es recomenable no fer-ho mal calçada (les meves sabatetes vermelles quasi no resisteixen). Saltar la foguera et neteja de males energies per tot l'any i a més et concedeix desitjos (encara que la Mara, una nena de 6 anys digui que ella no en demana perquè no es compleixen mai).
Aquella nit van começar les despedides, amb elles cadascuna de les dones que van marxan s'enduen un troçet de converses, passejos, intimitats compartides.
Tinc aquest convenciment: hi haurà retrobaments constants.
Aquestes intimitats no estan en perill, són com troçets de mirall que ens retornen el que hem compartit i ens fan sonriure.
