Sembla ser que les fogueres s'han de saltar un número imparell i més d'un cop i es recomenable no fer-ho mal calçada (les meves sabatetes vermelles quasi no resisteixen). Saltar la foguera et neteja de males energies per tot l'any i a més et concedeix desitjos (encara que la Mara, una nena de 6 anys digui que ella no en demana perquè no es compleixen mai).
Aquella nit van começar les despedides, amb elles cadascuna de les dones que van marxan s'enduen un troçet de converses, passejos, intimitats compartides.
Tinc aquest convenciment: hi haurà retrobaments constants.
Aquestes intimitats no estan en perill, són com troçets de mirall que ens retornen el que hem compartit i ens fan sonriure.
2 comentaris:
Sempre es bo compartir, quan ens retorna, es mes ric, s'ha enriquit en la imaginació del que ho conte.
Minha rula rulante....
Difícil nao ver a xente que che fai bem. Voltaremos pronto a nos atopar, eu tamén o sei, entón ti mostrarasme máis do que sabes e eu direiche o que aprendín.
Beijos.
¿Chove en Compos? aquí fai unha calor de deserto!!!!
Publica un comentari a l'entrada