Les escopinyes es van obrint poc a poc, al vapor de l'aigua amb aroma de llorer.
La colònia de gats que s'allotja als jardins de la facultat miolen intensament, avui, un dimarts de tardor.
Gràcies per deixar-me anar, a poc a poc, tan dolçament, sense més pedres que posar a la motxilla.
2 comentaris:
no es pot fer res més amb uns ulls i un tarannna tan bonic com el teu,
.
Ola minha rula. semalha que me comunico contigo tan só a anaquinhos polo blog! perdoa, este mes foi un chisco liado. As pedras na mochila pesan e son pouco funcionales pero,as veces, si son pequerrechinhas...son mostras de lembranzas. Estiven no mar esta semana, mira ti!!!estou moreninha e todo, neghrinha coma unha africana!! e trouxen pedrinhas do mar, pequerrechas, pequerrechas..para regalar, este Nadal douche unha.
Beijo.
Publica un comentari a l'entrada