27.8.07
23.8.07
Variants
sobre mi derecho a hablar
Te doy una canción con mis dos manos
con las mismas de matar.
Te doy una canción y digo patria
y sigo hablando para tí.
Te doy una canción como un disparo
como un libro, una palabra, una guerrilla
Como doy el amor.
Perder es cuestión de método
A diferencia de lo que sucede en los libros, pensó Silanpa, en la vida las historias nunca se acaban.[...] y ahora sentía hambre y ganas de que no pasara nada excepcional. Quería simplemente que el tiempo transcurriera con lentitud, que se deslizara sin tropiezos hasta el final de la tarde para salir con Ángela, caminar hasta el Planetario y luego subir a las Torres del Parque a tomar algo en su casa, mirando por la ventana la cajita roja del teleférico a Monserrate y escuchando algo de música mientras pasaba el tráfico de la tarde.
Santiago Gamboa
Per fi una novel·la que capta la meva atenció. Feia mesos que la devoradora de novel·les que porto dins passava fam. Quina meravella. I això que les novel·les negres no em solen motivar però està tan ben escrita!
16.8.07
Óleo de mujer sin sombrero
La cobardía es asunto
de los hombres, no de los amantes
los amores cobardes no llegan a amores
ni a historias, se quedan ahí,
ni el recuerdo los puede salvar,
ni el mejor orador conjugar.
El quadre és Birthday de Marc Chagall.
Marta Balletbó-Coll: "D'amor només n'hi ha un i milers els idiotes que intenten classificar-lo."
Potser només hi ha una vegada que embogim d'amor, ens entreguem i ens creiem tan felices que creiem que podríem morir en aquell instant perquè mai més tornarem a sentir així. Potser la vida ens endureix, potser ens fa més cobardes. Potser, només potser perquè mai se sap. Recordo el túnel de la Rovira a tota velocitat i tu la Pasifae una tarda de pluja. Lesbianes amb maletes.
Aprenc a estimar i em sento més lliure. Defujo tópics. Intento no parlar més del compte. Trepitjo amb peus de plom i a estones tinc por.
Menino, gracias por descubrime a Chagall hace un par de mayos cuando de vez en cuando te metías en alguno de sus cuadros...ahora me quedo yo en uno, un ratito.
Em sento una mica sola en aquest bocinet del ciberespai, si heu llegit fins aqui deixeu-me un comentari vaaa, ni que sigui per dir-me cursi.
7.8.07
La leyenda del tiempo
| ||||
(Carlos Rey Juan Antonio Iglesias) Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairo tirititrairo. Son las barquillas columpios, Dime una cosa al oído, Dime bahía por qué Y por tí, Te me vas, Dime bahía por qué Acabo de veure una pel·lícula preciosa i una cosa m'ha portat a l'altra i encara que aquest any estigui de moda podríem anar al Sur una estona d'aquestes, que diuen que el cante no s'apren, s'escolta, es sent... |
1.8.07
Mooncup
si mires la sang de la teva regla t'esdevindràn desgràcies
becs, quin fàstic tanta sang, sembla que hagin degollat un conill
quina pudor et fa el cony, has pasat fa poc,la regla?
Otro mes que pase la prueba!!
tengo la luna
la regla
tengo visita
me llegó mi amiga
periodo
la luz esta roja,no puedes pasar
Si tens la regla ni toquis les plantes que es moriràn ni facis allioli que es tallarà.
La tia pepa.
No m'agraden les feministes esencialistes, encara que en conec d'encantadores, però reapropiar-se del propi cos, per deixar de torturar-se amb cel·luloses adulterades mola.
Jo porto dos regles feliç de la vida, amb aquest artilugi que em fa acariciar-me cada dia uns quants cops per dins, i veure la meva regla cambiar de color i olor segons el dia