Riuràs per força
entre olors de pixum
enmig de crits d´alcohol i ampolles,
una nyonya gris.
És nit de sants.
Nit de fred i guspires
Nit de dol, xim, xim
Ding, dong, ding, dong
Nits de sants, de morts i difunts
Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d´encàrrec
principiants a mesells
Nits de foc
Nits de fang i castanyes
Nits de farts
Nits de boira i desguàs
Nits de bars de merda en un sac
Ram rampataplam
Quin aviram!
Ram rampataplam
Novembre sant
Em cous
Cent trons que esmolen l´eina
estriparan el cel, cels
cent manyocs, tots fills de gleva
ben junts per cremar els déus, déus
enmig de pluja, preludis de l´hivern
nits de coragre
de gaites i esbufecs
cinc nits d´autista
d´antics amics
cinc nits, cinc tous
Ei noi! No cal que espantis mosques
Ei! Girona fa olor a sants
Ei! Guaita l´arcàngel
Ei noi! Girona és immortal (3)
Dos cops, no tres com ens deia el frare
amb dos cops n´hi ha prou
Dos cops, no tres tanta tifa embafa
amb dos cops n´hi ha prou
Uuuuuuuuuhhhhh....
4 comentaris:
Ah..ja tornen a ser barraques, un any més, i tu contenta de tenir la teva Girona de festa. Recordo l'any que et vaig conèixer...havíen sigut fires i tu havies tornat en tren de Girona amb una motxila més gran que tu i moltes coses a explicar. Et recordo amb xiruques i un pantaló marró (no groc)i molt contenta i orgullosa de la teva gent gironina.
Cada any tornen les fires i amb les fires els records.
Recordo també un any que vas pujar a Girona (jo no) i vas estar per barraques entre música i gent fins força tard...va ser llavors quan et vas trobar en Pep? no vull ser un Pep, que sóc jo...disfruta tot el que puguis...un petó molt gran!
som un parell de sàdiques torturadores, no sabes como te pienso y te enumero, no saps que per més que em parlis amb fredor a través del telefon, vulguis llençar puzzles o t'acabis hipotecant jo seguiré buscant aquella noia de nom celest i volador que va estar a punt de venir-me a buscar a St Celoni un octubre que semblava primavera. Ja veus, espero que la catarsi de fires torni a funcionar, necessito una nit d'individualitat wen i sentir que sintonitzo amb l'univers. Això a barraques se'm dona bé.
Jo no construeixo al marge de tu, no vull deixar-te fora del meu món. Encara intento que el conte tingui un final feliç.
qué miedo.un petó.
nenaaa! fa molt que no sé res de tu!! i aquest blog es la manera d'intuir que segueixes tant vital com sempre. jaja un petonas amor!!
sil
Publica un comentari a l'entrada