A vegades em venen de gust els ous per més que em sentin malament.
Però ara seguiré en guaret i a dieta sense peix ni paraules.
Aquesta aventura mort aquí.
Renovarse o morir.
Amb el temps de les cendres ja neixerà quelcom.
Que bonic ha estat compartir passions i sentimentalismes.
Petonets d'aquesta energúmena.
8 comentaris:
Ha estat un plaer compartir paraules i peixos i altres coses més boniques que tot això, mil gràcies per vostè sra. mercè
Esperem que les cendres fertilitzin la terra i que creixin altres energumanies compartides. De tot cor porta vostè una manera de viure la vida de les més boniques a les venes, i això no es pot deixar tot el dia anant a menjar berberetxus eh.
Mira l'Estel qué maca estava per TV3!!
Seguirem compartind allò que la cendre ens porti... les paraules, els peixos, la mar.
¡Aquest any toca Sant Pol!, podem quedar sense ous al voltam, enviarem a jugar als soldadets, a qui tu ja saps. ^_´
Ö_Ö
aquesta noticia em deixa molt trista...espero que tornis a apareixer sota la forma que vulguis pero torna, torna, no ens deixis, internet és molt millor tenint-te a tu dintre...tot i que sé que tu no marxes em mancaran molt les teves paraules.. erudiviola
va, cony tira!
M'estàs enervant i t'hauré de trucar i no vull trucar-te que ho estavem fent molt bé,
un petonet peixet i perdona per les formes.
Minha rulante catalana.
Obrigada pelas túas "paraulas", desfruta da choiva compostelana, que xa sabes, as galegas din que é arte; ainda que as galegas tenden sempre a acrecentar as bondades "patrias"( que horrenda palabra!).
Vai pasear polas ruas velhas debaixo da choiva, é uma das melancolías máis perfeitas para te desfacer das dores.
Agarimos e bicos.
aquest no és el pacte que vostè i una servidora vem fer en aquesta estació...com tot no sé si va arribar a pacte...però si a complicitat, la lluna en un cove era una altre cosa...
Publica un comentari a l'entrada