Ocos

Avui recordo el que he somiat.

Em despertava a casa, al meu llit, entrava llum pel balcó que dona al carrer Gavà, havia quedat per esmorzar amb la veïna a la pastisseria dels entrepans bons. No era diumenge ni dia de cada dia, ni dissabte. Abans, però, tenia temps de fer un cafè amb llet de soja amb les nenes que ja sentia trastejar per la cuina, era feliç i feia mandres entre els llençols.


en obrir els ulls estava aquí. I, a diferència d'altres vegades, no estava decebuda, plovia per fi després d'una setmana de sol, m'esperaven articles per llegir i treballs per fer i una passejada i una cervesa i...

Els somnis a vegades també poden ser "buracos", "ocos"? divendres a la nit la Nadina, que té un nom tan bonic que li van prendre per titular una cançó, em parlava dels forats, d'aquells moments en que et quedes mirant el no-res fixant la vista en els quadres d'una camisa aliena. Moments en que la ment descansa, t'oxigenes, et salves. Estàs a recés de la vida i sus atropellos. Gràcies per fer que tornés a llegir aquest poema:

Socorrismo laura,
e logo o que veña.
A cidade.
Cemiterios.
Non
deixas de correr dentro do cinseiro
redondo,
ti dando voltas cos ollos fixos en ti.

Douche un oco para que te gorezas
pero agarda un minuto,
tempo para que me calze
colla a chaqueta e bufanda.
Ocos,
como Prim pero sen tantas voltas.
Nas túas mans,
no que separa os lentes dos ollos,
nun día de luz pasar a tarde no espazo entre o moble da cociña e
/ a neveira.

Arias, Rego, X., Ortigas, Espiral Maior, Galiza, 2007

Més forats, d'altres matèries: http://capblau.blogspot.com/2007/11/richard-serra.html
Forats que no tenen a veure amb absències.

Estar a la lluna de València, estar en la pola, seria bonic que entre totes féssim un recull de frases fetes que tenen a veure amb aquestes petites evasions...

P.D. Quan m'he llevat sonava Bach a casa el veí i ho he endevinat abans que ha la ràdio diguessin el nom del compositor tot i que no eren les variacions.