La veritat és que mai m'ha agradat ni una cosa ni l'altre, un tema cosa són els petards que en lo de la pirotècnia si que fa influir la cosa genètica.
Bueno, sembla que toca la ploradeta d'aniversari de rigor, perquè hi ha buits que no es tanquen per anys que faci, i una es va fen gran i se n'obren de nous.
Però només és la ploradeta de rigor eh, aquest any faré una cosa que no he fet en la vida pel aniversari: un examen!!!! No el porto molt bé...
Celebraré un San Xoan amb sardines, fogueres i licor cafè, una mica amb el cor al carrer gavà i el pastís de galeta de l'any passat, al claustre de la universitat, al mediterrani, als dinars i les tardes d'aniversari amb la mama...
Per què amb els anys una aprèn a portar les nostàlgies, aquestes saudades, i pesen menys però això no vol dir que deixin de ser-hi.
Avui fa anys que vam tancar La Maret, la primera casa okupada de Salt, fa tres anys que l'Albert i l'Eva es van casar i que sé jo quantes efemèrides més és compliran. Seguim aquí, cremant mals records a les fogueres i recordant el vers de la Marçal:
avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca!
Dijous Paella que no mola...però no podia passar un aniversari sense la meva cançó!
3 comentaris:
Parabéns meniña!
ao final mireite escasa meia hora o dia do teu cumple....
jo! mañan ultimo exame!!! viva!!!
e estarei libre que coñecemento (jejejej)
bonita actualización.
preciosa!!
que linda actualización!!
chego algo tarde, que san xoán xa quedou atrás, pero que noite fermosa!!
cóidate moito, ten moooooi bo verán, e coida da miña superbike!!
mil biquiños
sabela
Eiii
Minha rula rulante...haí che van uns Parabems dende este río, facendo parte do caminho que tambem fixo ese apóstolo o que adoran nesa cidade que compartimos.
Publica un comentari a l'entrada