- Jo no sóc cap experiment -vaig dir.
- L'amor és un experiment -va dir ella-. El que ve després sempre és una sorpresa.
Vaig posar el cap entre les mans. Un robot m'estava tirant la canya!
- ¿Vols dormir amb mi?
- No puc dormir amb un ordinador...
- Et vull tocar.
- ¿I si em toquessis, què passaria?
- Trobaria amb un llenguatge per on començar.
- ...
- No em pots estimar. No em coneixes.
- ¿Només es pot estimar el que es coneix?
- ¿O és l'amor el que no coneixem?
Cada segon l'univers es divideix en possibilitats i la majoria d'aquestes no acaben de passar. No és un univers, hi ha més d'una lectura. La història no s'aturarà , no es pot aturar, es va explicant ella mateixa, esperant una intervenció que canviarà el que passarà a continuació.
L'amor és una intervenció.
La mà sobre la mà, començo a baixar pel teu cos. La mà sobre la mà, va massa ràpid, com els batecs del meu cor. Es baixa per aquí, el penya-segat, la cova. No hi ha seguretat, cap certesa d'un retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada