10.9.07

femmes damnées

Condemnades a estimar-nos?
Quadres de Toulouse-Latrec, poema de Baudelaire, dues mirades masculines del segle pasat sobre el lesbianisme.



MUJERES CONDENADAS

Como un rebaño pensativo sobre la arena acostadas,
entornan sus ojos hacia el horizonte marino,
y sus pies que se buscan y sus manos enlazadas
tienen dulces languideces, amargos estremecimientos.

[...]

¡Oh vírgenes, oh demonios, oh monstruos, oh mártires!,
grandes espíritus negadores de la realidad,
buscadores del infinito, devotos y sátiros,
ora llenos de furor, ora llenos de llanto,
vosotras, a las que en vuestro infierno mi alma ha perseguido,
pobres hermanas, os amo tanto como os compadezco
por vuestras dolorosas tristezas, vuestra sed no saciada,
y las urnas de amor que colman vuestro corazón.

Las flores del mal, Charles Baudelaire

4 comentaris:

Anònim ha dit...

les flors li devien fer mal
Na

9 / setembre

Anònim ha dit...

jo crec que es drogava

Anònim ha dit...

http://es.youtube.com/watch?v=j5RteM-3utI

tot i també estar-hi present la mirada masculina és una bona recreació per a la mirada lesbiana

ha dit...

Aquestes imatges de dones precioses ballant, rollo Aimée y Jaguar, o la June i l'Anaïs de Henry&June tot i possar-me d'adolescent i agraïr-los el referwent en un moment en que era difícil veure dones mirant-se amb desig, ara em fan basarda, tanta com quan algú et veu pel carrer i exclama : que mones! o quan un obrer et deixa anar: que no me entere yo que ese culito passa hambre!
M'entens?
Toulouse-Latrec té una mirada, per mi, dolça, una mirada a la marginalitat desde la seva marginalitat com potser la de Baudelaire.
A més, no perdem de vista q aquests dos artistes, igual que Rodin, miraven a les lesbianes a principis de segle.
Gràcies pels comentaris.