[...]
Tú hiciste de mi vida un cuento para niños
en donde naufragios y muertes
son pretextos de ceremonias adorables.
aLEJANDRA pIZARNIK
Milan Kundera explica en un llibre que analitza els sentiments existents al voltant de la idea de nostàlgia que la llengua catalana va crear el verb enyorar i la idea d’enyor i enyorança derivats del llatí ignorar és a dir, desconèixer, no saber. Es tracta d’un dolor per l’absència que se’ns revela com el dolor de la ignorància. Ets lluny i no sé què estàs fent.
4 comentaris:
kundera es un gilipolles brillant. La majoria d'homes brillants són gilipolles.
Res, que gràcies per es la nova entrada, se t'enyorava/ignorava.
Quan les paraules es re-semantitzen, és a dir,prenen un altre significat, no podem tornar enrera, si m'enyores no m'ignores, si t'ignoro no t'enyoro.
just el dia que escolleixo les cançons d'una trista quotidianitat una cosa porta a l'altre i acabo també submergida en l'enyor d'una quotidianitat que recordo ben lluny de la tristesa.
recolzo la primera entrada en un moment en que la la lleugeresa del ser es fa feixuga.
Un petó de l'altra banda
Publica un comentari a l'entrada