23.6.07

Avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca


Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sol ixent.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
no em diu res però m'ho diu la mirada
que en la mar blava se li omple de blanc i li apareixen com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content
i em diu me'n vaig i un vaixell se l'emporta
per mar endins
endins, dins, dins dels seus ulls.
I quan es perd amb la mà contre el vidre
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta i
somriu i riu
riu, riu i pica de mans.

Aquest ha estat un gran any, pler de crisi com tot lo bo, un bon collage dels que m'agraden de paisatges i gent i retallets de revista. Amb el solstici per a mi en comença un altre. El pasat va començar menjant makis a la meva cantonada preferida de Berlin, aquest en terra de bruixes i al blog una cançó que em va fer reconciliar amb el meu nom. La meva veïna em va recordar que la música escampa neures en un moment crític. Aquest any res de neures d'aniversari, a somriure i picar de mans! Fa 4 anys de la plaça de la Pomera...Feliç solstici bruixetes, cremem ràbies i frustracions a les fogueres.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)