raconets

Més que plantar arrels m'agrada construïr ponts, m'agraden les ciutats amb rius...

nínxol

1 1 m. [LC] [AR] Concavitat practicada en un mur per posar-hi una estàtua, un gerro, etc. 1 2 m. [LC] Concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres. 2 m. [EG] Funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi.

És veu que en els ecosistemes tot animaló té el seu lloc, cada comunitat el seu nínxol, que no és ni molt menys un espai sense vida, sense vida, sense comunitat que l'ocupi no hi ha nínxol. Algú va utilitzar aquesta metàfora per explicar-me que tot té el seu lloc i que tornem a ell tard o d'hora. Jo és que sóc cul de mal seient i després del manifest cyborg crec poc en l'ordre natural de les coses.
Tot i així. aquests dies em retrobo amb dones que em cuiden i em fan sentir a casa, aquí i allà. Potser el meu no és un únic lloc, fixat per un ordre universal, potser no tinc una funció a la comunitat. Cuino, escolto, parlo, fem trasllats de matinada, amanida de pasta i platja, peix cru...
La foto és del cementiri d'Eyüb, a Istambul que fa olor a falguera i a llet fermentada i a flors un diumenge.

Decisions

I aquí estic, perdent-me per una bella ciutat coneguda

mentre enyoro el camí que no faig.

Lluny de tu, de la teva mirada,

avui la bellessa del món em sembla de decorat de peli americana.

Paraules

"Els que diuen que estimen infinitament, estimen infinitament poc."
"Evitar aquest parany del romanticisme: dir que se sent més del que se sent i esforçar-se a sentir-ho perquè s'ha dit."
(Natalie Barney)
He d'entonar un mea culpa, confessa i convicta. El càstig, potser és, ara, aquest amor sense paraules.
"Els romàntics es van apropiar de tots els grans mots, només ens queden els petits."
"I tanmateix és més difícil de trobar la bestiola petita que la grossa."
La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal

"Convicto y confeso: repetía y me exaltaba porque no entendía bien el significado de las palabras y pensaba que convicto quería decir invencible."
Respiración artificial, Ricardo Piglia

"Les paraules sonen buides, ara tot són pensaments"
Zitzània

"Cada dia crec més que les paraules només serveixen per omplir biblioteques"
A. C.

Ser un èsser fascinat per les biblioteques i per les paraules no serveix de res a l'hora de llegir persones i desxifrar llenguatges.

Biblioteques

Em fascinen les biblioteques, des de força petita. Bé, recordo que no m'agradava llegir, recordo unes angines llargues, potser les segones d'aquell hivern en que feia segon de bàsica, en que el meu pare insistia en deixar-me alguna novela de Jules Verne i per tal de motivar-me se m'aseia a la voreta del llit , quan em baixava una mica la febre, i em llegia troçets de 20000 leguas de viaje submarino. A mi em flipava que sempre estigués llegint, comics o llibres, no entenia el per què de tants llibres, apilonats al cabçal del seu llit, crec que em feien una mica de ràbia, perquè la lectura, sentia, nena mimadeta, em robava el seu temps. I per més que intentes motivar-me no hi havia maneres. Va ser molt més tard, anys després d'aquelles angines, quan el meu cosí gran em va regalar una noveleta d'aquestes per adolescents que va enganxar-me per sempre més a la lectura i al furgar a les biblioteques en busca de matèria prima. Més endavant vindríen les llibreries i el fetitxisme.
De les biblioteques que me m'han captivat avui parlo d'una, amb llibres de plom, una instal·lació d'Anselm Kiefer, un artista alemany que reflexiona sobre la memòria i el record . Esta a la Hamburger bahnhof, l'antiga estació central de tren de Berlin convertida en museu, ideal per perdre-s'hi un matí.

Parlo en xino?

"Jo" d'Enric Casasses o una metàfora de la incomunicació




"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Trasllats

Al Clot, tenia un test amb margarites, ja fa més de dos anys... és van secar per falta d'aigua, de mimo, que no d'amor que d'això en aquella casa sempre en sobrava... potser ara en aquell test hi creixerà julivert. Molta sort nenes maques!

Demà pintaré en es cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m´estic transformant en un amfibi.

Refrito (véase Capblau 16/03/2007)

só era para que a xeada non se che meta nos dedos este inverno
cando vaias buscar garabullos á memoria
e facer lume con eles para que eu non pase frío.

só era que eu quería escribir unha letra
un signo que non acabe nunca nunca
e darcho.

Avec conviction et avec une tristesse rigoureuse

A nai da patria

Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
¡Ai!, ¿de qué a teréi?

Folhas novas, Rosalía de Castro

1880, escrivia això la mítica poeta.

Viatges

I aquest serà el meu destí final quan comenci la tardor si l'estat s'estira i em concedeix una beca...m'agraden les fotos de pintades, aquesta no la vaig tirar jo però m'agrada pensar que està tirada a Compostela, davant d'un bar on feia canyes o cafés amb llet l'estiu pasat.
Ara de moment a fruïr de la falta de rutina i quotidianitat que de moment em té una mica trasvalsada.