"Jo" d'Enric Casasses o una metàfora de la incomunicació
"jo"
Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ets una artista!
què bonic!
Na
:)
Aquí està el meu comentari. Però no el meu cervell. Saps què? Nomès acabo d'arribar però trobo a faltar els sons de l'islandès, s'em fa raro el so de les converses de fons...
M'agrada el teu blog :) et dec més comentaris. Ho faré, ara nomès t'avergonyiria, q quan estic cansada tinc més perill ;) (creu-me, jeje).
Hvita aka. Blanca.
Publica un comentari a l'entrada