Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
¡Ai!, ¿de qué a teréi?
Folhas novas, Rosalía de Castro
1880, escrivia això la mítica poeta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
de persona?
per mi... el millor, però moooolt trist:
¡Cuán tristes pasan los días!...
¡cuán breves... cuán largos son!...
el coneixes?
twinkle, coneixent tant Rosalia...qui ets? vaig ben perduda, no, no coneixia aquests versos...
"a mi madre..." molt tristos, però molta força!
vaig caure a aquest blog per casualitat.
I la Rosalia... quan era molt peque la meva mare em va regalar un llibre de poemes d'ella... i mira, fins ara!
Publica un comentari a l'entrada