I aquí estic, perdent-me per una bella ciutat coneguda
mentre enyoro el camí que no faig.
Lluny de tu, de la teva mirada,
avui la bellessa del món em sembla de decorat de peli americana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Tes un blog? Non o teño porque non me dá a gana. Cando é un espello narcisista non me interesa. A xente fai blogs pola necesidade de comunicarse, e hai tamén un efecto en cadea. É paradoxal, substitúese o contacto real por outro tipo de relación. Non sei se é mellor ou peor. [Entrevista a Daniel Salgado, poeta e xornalista, en Galicia-Hoxe.com]
- Camara de niebla
- Capblau
- Das orixes de marzo
- Feminismos e outras historias
- germaneta
- inapropiables
- Iria Fernández Crespo
- KleptO
- La Maga
- Lendas fufas
- LSD
- Mambo
- Maribolheras precarias
- mi feminsmo y otras alteridades
- miña poeta violeta
- Mujeres creando
- No me pises o freghao
- nofrigorífico
- O Feminismo Está a Passar Por Aqui...
- O.R.I.N.A.L
Arxiu del blog
-
►
2008
(37)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (5)
-
▼
2007
(46)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (3)
Eu nunca serei yo
passitus
3 comentaris:
...m'he perdut pel teu blog buscant-me, intentant trobar alguna resposta sobre mi a partir de la teva manera de sentir, ja sé, no és així, però ho he tornat a fer perquè estic atrapada, em sento com si m'haguéssin llençat amunt i m'hagués quedat suspesa a l'aire, en pausa, i no sé si cauré en picat o podré volar...ingènua oi?
...i avui m'has fet plorar, he plorat de l'emoció de confirmar que va servir de molt la nostra aventura re-volucionària, i que tenies tics meus, i suposo que de totes, de tot aquell temps de complicitat, jo també, sovint sento una nostàlgia profunda, malgrat altres lluites i temps... aquesta me la vaig guardar en el calaixet principal de la calaixera de la meva memòria.
El camí que no es fa... sempre queda com idealitzat, per la manca de realitat.
P_P
Publica un comentari a l'entrada