Em fascinen les biblioteques, des de força petita. Bé, recordo que no m'agradava llegir, recordo unes angines llargues, potser les segones d'aquell hivern en que feia segon de bàsica, en que el meu pare insistia en deixar-me alguna novela de Jules Verne i per tal de motivar-me se m'aseia a la voreta del llit , quan em baixava una mica la febre, i em llegia troçets de 20000 leguas de viaje submarino. A mi em flipava que sempre estigués llegint, comics o llibres, no entenia el per què de tants llibres, apilonats al cabçal del seu llit, crec que em feien una mica de ràbia, perquè la lectura, sentia, nena mimadeta, em robava el seu temps. I per més que intentes motivar-me no hi havia maneres. Va ser molt més tard, anys després d'aquelles angines, quan el meu cosí gran em va regalar una noveleta d'aquestes per adolescents que va enganxar-me per sempre més a la lectura i al furgar a les biblioteques en busca de matèria prima. Més endavant vindríen les llibreries i el fetitxisme.
De les biblioteques que me m'han captivat avui parlo d'una, amb llibres de plom, una instal·lació d'Anselm Kiefer, un artista alemany que reflexiona sobre la memòria i el record . Esta a la Hamburger bahnhof, l'antiga estació central de tren de Berlin convertida en museu, ideal per perdre-s'hi un matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada