I aquest serà el meu destí final quan comenci la tardor si l'estat s'estira i em concedeix una beca...m'agraden les fotos de pintades, aquesta no la vaig tirar jo però m'agrada pensar que està tirada a Compostela, davant d'un bar on feia canyes o cafés amb llet l'estiu pasat. Ara de moment a fruïr de la falta de rutina i quotidianitat que de moment em té una mica trasvalsada.
3 comentaris:
"Dos palomas yo vi que se encontraron
cruzando los espacios
y al resbalar sus alas se tocaron..."
Rosalía de Castro - Santiago de Compostela, 1837
I
Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
¡Ai!, ¿de qué a teréi?
Ben sei que non hai nada
novo embaixo do ceo,
que antes outros pensaron
as cousas que hora eu penso.
;P
Publica un comentari a l'entrada