Res no et serà pres:
vindrà tan sols l’hora d’obrir dòcilment la mà
i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi
aigua d’alta mar.
M.M.M
Per sort no només aquest camí porta al mar...i avegades els camins ens separen però totes ens banyem en la mateixa aigua salada o no segons Heràclit.
Vaig a fer el vermut.
2 comentaris:
Potser el silenci
per descobrir nous ritmes,
potser la música
per fer molt més intensos
els ritmes del silenci.
M.M.P.
cada dia aprenem a estimar com aprenem a viure...cada estona, cada paraula...
Publica un comentari a l'entrada