Trobo que aquest atac d'egolatria que m'ha agafat és dels més sans que he patit últimament, això del bloc dic. Així de pas em desfogo i no li foto la xapa a ningú sobre aquests racons de món que em fascinen. Santiago de Compostela n'és un en general, Santo Domingos de Bonaval n'és un en particular. Un antic cementiri de dominics del que se'n conserven els nínxols i l'entrada principal -realment tètrica- convertit en parc on a l'estiu s'hi passen pelis a l'aire lliure, ideal per fer la migdia o passejar-hi un dia gris just abans no plogui i amb vistes a la mítica que no sobèrbia catedral. El meu company de pis gallec deia que era el parc romàntic prototípic, també hi ha un bosquet, runes de l'antic convent i ben segur hi passejen parelletes d'aquestes de diumenge víctimes de les cançons de Mecano entre d'altres. Amor i mort del tota la vida.
5.6.07
amort
Trobo que aquest atac d'egolatria que m'ha agafat és dels més sans que he patit últimament, això del bloc dic. Així de pas em desfogo i no li foto la xapa a ningú sobre aquests racons de món que em fascinen. Santiago de Compostela n'és un en general, Santo Domingos de Bonaval n'és un en particular. Un antic cementiri de dominics del que se'n conserven els nínxols i l'entrada principal -realment tètrica- convertit en parc on a l'estiu s'hi passen pelis a l'aire lliure, ideal per fer la migdia o passejar-hi un dia gris just abans no plogui i amb vistes a la mítica que no sobèrbia catedral. El meu company de pis gallec deia que era el parc romàntic prototípic, també hi ha un bosquet, runes de l'antic convent i ben segur hi passejen parelletes d'aquestes de diumenge víctimes de les cançons de Mecano entre d'altres. Amor i mort del tota la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
La Maaaaaaaar!!! el meu primer comentari però no el meu últim petó, guapa!!!!!
oleole!ja som dos!!
qui amort?
Na
Volvemos a los lugares como volvemos al trastero de la memoria. En busca de esos objetos inservibles con los que construir un palacio en el que sabemos, con ese aplomo que solo otorga la desolación, que nunca podremos vivir, a pesar de nuestros deseos, a pesar del sólido sueño que lo erige cada noche.
A.B.
estoy en Barcelona aunque ya sabes siempre con morriña, con la mnariz metida en esa Compostela, intentando oler sus rúas, ese cheirinho a moho, albariño y berberechos...y tu?
biquiños menino. No descrifro las iniciales.
A rapaza que berra.
Publica un comentari a l'entrada