Circe

Revisió del gas

Hay diversas formas de incrementar el rendimiento en la ejecución de bucles, típicamente si se sabe el número de vueltas que se tienen que dar es ‘desenrollar’ el bucle, ahorrando los saltos. La otra es desarrollar el bucle de forma que se ejecuten varias vueltas del bucle en paralelo, de forma que podamos avanzar resultados y ahorrar los saltos.

El procesador itanium, texto científico-técnico, curso de redacción científico-técnica, 2005-06

Tenia grans plans per aquest segon matí sense currar, però no recordava que havia d'esperar el tècnic de repsol, que més que una persona semblava un robot amb veu de locutor de ràdio. Hay diversas formas de incrementar el redimiento en la ejecución de bucles!Quin luxe tenir temps per llegir, cuinar, cuidar-me, asi seguro que me ahorro los saltos.
Que pesadeta estic amb Galiza eh...aquest cop ha estat culpa del google imatges, jo només buscava bombones de butano.
Parafraseando un comentario precioso: galiza, terra on la meva vida comença i el mon s´acaba.
I es que amb això d'haver pasat la revisió del gas crec que deixo de pensar que puc explotar demà...

Galiza

Miña nai traballa nunha fábrica de conservas.
Un dia miña nai díxome:
o amor é unha sardiña en lata. ¿Ti sabes
cómo se preparan as conservas
en lata?
Un día miña nai díxome: o amor é unha obra de arte
en lata.
Filla,
¿sabes de onde vés? Vés
dun viveiro de mexillóns
en lata. Detrás da fábrica, onde podrecen
as cunchas
e as caixas de peixe. Un fedor imposible, un azul
que non vale. De alí vés.

Ah! Dixen eu, entón son a filla do mar.

Non.
Eres a filla dun día de descanso.

Ah! Dixen eu,
son a filla da hora do bocadillo.

Sí, detráis, entre as cousas que non valen.

Baleas e baleas, Luisa Castro, 1988


A la biblioteca de la meva nova uni, enlloc de tan cartellet de prohivit això i allò, normes i normatives, per tota llei mena una cartolina daurada que diu: Caladinhos melhor (Calladets millor).
No us sembla encantador?
Viva Galiza ceibe!

No me conoces sólo son dos días
yo nunca doy un paso atrás
romper barreras quiero cada día
ya se que no soy un superman
No necesito alas para volar, prefiero LSD
no necesito verte pa saber que no te olvidaré
Aguanto porque ya tengo con qué
fundir la nieve al paso de mis pies
viviendo bajo el agua como un pez
no entiendo por qué me muero de sed
No sólo vivo del aire, necesito tu sudor
no sólo vivo del aire, necesito tu alegría
no sólo vivo del aire y de ponerme noche y día
no se lo cuentes a nadie: los camellos no me fían
Dirán que apenas necesito respirar
me salgo con la mía
será que apenas necesito respirar
y me salgo con la mía.

Necesito droga y amor, Extremoduro

Sentits figurats

Foderv.t. 1. Posuír sexualmente [a alguén]. 2. fig. Botar a perder, causar dano ou prexuízo a alguen. escarallar. 3. fig. Causar a [alguén] molestia ou fastío. amolar, enfastiar, molestar. // v.i. 4. Realiza-lo acto sexual [con alguén]. 5. fig. Botarse a perder, sufrir algún dano ou prexuízo. amolarse. 6. fig. Causar [a alguén] algunha molestia ou fastío. molestar.

O centro da terra non atrae as miñas verbas
eu douchas de comer na túa ansia coprófila
esta excrementación silábica esta apalabración
que me inflama os intestinos
cheos de amor
e merda.

Olga Novo

Meravelles de la llengua galega. Follar sense prejudicis ni perjudicis. Malvada primera definició de la paraula.

Navega sola

Declara o oráculo:
QUE a banda do solpor é mar de mortos,
incerta, última luz, non terás medo.
QUE ramos de loureiro erguen rapazas,
QUE cor malva se decide o acio.
QUE acades destas patrias a vendima.
QUE amaine o vento, beberás o viño.
QUE sereas sen voz a vela embaten.
QUE un sumario de xerfa polos cons.

Así falou Penélope:
Existe a maxia e pode ser de todos.
¿A que tanto nobelo e tanta historia?

EU TAMÉN NAVEGAR.

Xohana Torres

Declara el oráculo:/ "QUE al filo del ocaso es mar de muertos /incierta, última luz, no tendrás miedo./ QUE ramos de laurel alzan muchachas./ QUE color malva madura el racimo/ QUE consigas de esas patrias la vendímia./ QUE amaine el viento, beberás vino./ QUE sirenas sin voz la vela embaten./ QUE un sumario de espuma en los escollos".
Así Habló Penélope:/ "Existe la magia y puede ser de todos./ ¿Para qué tanto ovillo y tanta historia? YO TAMBIÉN NAVEGAR".

I jo que volia ser Circe fins que vaig llegir aquest poema! Les re-escritures de mites, les re-lectures de clàssics, em venen tan de gust en aquest moment en que només tinc temps d'apendre fonètica i analitzar textos d'especialitat...re-descobrir la llengua, la seva història, la manera de manipular-la també té el seu què. En fi pilarí, aquí deixo un altre bocinet de la meva terra estimada, mentre navego per aquesta tardor plena de vermells.

Cadàver exquisit

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.

Gabriel Ferrater

T'ho diran i aconseguiran
que tu també et sentis un cuc
fent un bon àpat del teu propi cadàver.

Marta Pessarrodona

corazón

Corazón de pedra,1987, Tono Carbajo

Mi corazón, que lo perdí en un mes de mayo
se lo encontraron en un bar donde se moja
con luces rojas.

Tú por hacer, yo por quedarme tan parado
y los dos juntos por tener
nuestra cabeza en otro lado.

Tú por hablar, yo por callarme demasiado
tú por robarme esa canción
que ya te había regalado.

Tu corazón, que tú sabrás donde lo pones
pero tienes que entender, con tanto hacerme correr
me estas tocando los cojones.

Mi corazón, como una lata de cerveza
que te la bebes y al final le das patadas sin pensar
que me desquicias la cabeza.

No encuentro otra razón
estaba tan feliz
me acuerdo de tu amor.

Vendí mi porvenir
cogiendo moscas para tí.

No valgo para estar
metido en un puré
me gusta mi sabor.

Ando loco por la calle.

Barraques

Diu la llegenda que els francesos varen trencar el setge a la ciutat de Girona perquè de la tomba de Sant Narcís sortíren un exèrcit de mosques...


Riuràs per força
entre olors de pixum
enmig de crits d´alcohol i ampolles,
una nyonya gris.

És nit de sants.
Nit de fred i guspires
Nit de dol, xim, xim
Ding, dong, ding, dong
Nits de sants, de morts i difunts

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d´encàrrec
principiants a mesells

Nits de foc
Nits de fang i castanyes
Nits de farts
Nits de boira i desguàs
Nits de bars de merda en un sac
Ram rampataplam
Quin aviram!
Ram rampataplam
Novembre sant
Em cous

Cent trons que esmolen l´eina
estriparan el cel, cels
cent manyocs, tots fills de gleva
ben junts per cremar els déus, déus
enmig de pluja, preludis de l´hivern
nits de coragre
de gaites i esbufecs
cinc nits d´autista
d´antics amics
cinc nits, cinc tous
Ei noi! No cal que espantis mosques
Ei! Girona fa olor a sants
Ei! Guaita l´arcàngel
Ei noi! Girona és immortal (3)

Dos cops, no tres com ens deia el frare
amb dos cops n´hi ha prou
Dos cops, no tres tanta tifa embafa
amb dos cops n´hi ha prou

Uuuuuuuuuhhhhh....

Bloquera en busca de público

Bueno, que sapigueu que me'n vaig uns dies i que marxo enfadada amb el ciberespai perquè ningú fa comentaris a les meves entrades, i de moment estic enfadada però sospito que quan torni si tot segueix així de buit estaré trista...
apa pues, cap a Teruel falta gent, que si, que existe...
serà per les faltes que no m'escribiu?

Petonets lesbofeministes.

per cert aquests dibuixos estant molt bé...

parauletes i pianets

-Os músicos non son de ningún sitio.

Na habitación do hotel observa
os calcañares, o revés
do seu corpo. -Por que
non te descalzas?
Quero ver o que pasa cando tocas.

Faleille do veciño: -Cres
que lle doen os labios?
- Eu non toco a trompeta.
- Ven aquí.

Detense nas feridas.
-Son cicatrices? -Non.
A pel vólvese dura
pero quedan
as marcas. -Son pregos?
-Non me doen.

Achégase á ventá. A señora do baixo
baleira o cubo diante do portal.
-Hai meses que non chove.
O chan está moi seco, parece que ten
sede. -Queres ver como se abre?

-O deterxente non é un río.

Ás veces tarda días en facer as maletas.
-As cidades, os coches,
as horas que toquei.

Non se pode dicir que estivésemos xuntos.
(A contaminación, as diferenzas.)

-E despois que fixestes?
-Onde a pel se concentra é coma un vello,
se lle acaricio os pés teño a impresión
de que podo tocar toda a súa vida.
-Pregunt´cheslle algo?
-As cicatrices son o seu silencio.
(Os calcañares son o seu traballo.)
-É vulnerable ao tacto. Non é humilde.

Díxome: -Abre a ventá.

Confunde a súa imaxinación coa súa memoria.-Os músicos non son de ningún sitio.

Lúa, Os hemisferios, Maria do Cebreiro



Cançó del bes sense Port, Poveda cantant Maria-Mercè Marçal

La dona que deixà de mirar enrera

La dona de Lot, que anava al darrera, es tombà i es convertí en columna de sal.

Llibre del Gènesi

Un esguard! I aglevats per un dolor mortal
els seus ulls ja no poden, de sobte, mirar més.

La rígida camisa de força de la sal
bloqueja la follia. la pantalla és en blanc.

A l'alba reverbera la història sense història.
El gest es perpetua
gegantí i resplendent.
I en la duresa mineral impresa
fulgura la pregunta sense veu:

Quin era el nom de la dona de Lot,
la qui donà la vida només per un esguard?



Maria-Mercè Marçal rescriu un vell tema reprès per Anna Akhmàtova. El vell tema del Gènesi , el de com la dona de Lot es va convertir en estàtua de sal per mirar enrera, cap a Sodoma i Gomorra. Una dona sense nom que desobeí la llei divina i gosà mirar
cap el seu passat.

...ja no tombes el cap metres enllà quan ens despedim...
Suposo que a totes ens arriva el moment de mirar només cap a l'horitzó.

Leindenschaft

Fulla d'heura espinosa

"Leindenschaft", passió. Mot, un dels components del qual és el verb "leiden", patir.
Berlin Suite, Marta Pessarrodona

"Unha pica no vértice das nubes será paixón que persevera"
Arden, Ana Romaní


"En algun lloc entre la por i el sexe es troba la passió.
La passió no és tant una emoció com un destí. ¿Quina altra opció tinc en presència d'aquest vent ,sinó parar les veles i fer descansar els rems?."
La passió, Jeanette Winterson

"sabia que algún dia tornaria a crèixer en ella aquell estrany jull que de moment havia extirpat: el desig de ser presa, botí de caça, de la passió, aquella voraç i depredadora salvatgina."
La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal


1 1 f. [LC] Acció de patir o endurar una pena infligida.
1 2 [MD] [ZOA] passió ilíaca Sofriment causat per l’obstrucció de l’intestí.
2 1 f. [JE] [FLL] Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic medieval. La Passió d’Ulldecona.
2 2 f. [MU] Oratori sobre el text evangèlic que narra la passió i la mort de Crist.
2 3 f. [LC] [RE] Narració evangèlica de la detenció, el judici, la crucifixió i la sepultura de Jesucrist. La passió segons sant Mateu.
3 1 f. [LC] [PS] [FS] Emoció intensa. L’orador parlà bé, però sense passió.
3 2 f. [LC] [PS] [FS] Inclinació viva, vehement, violenta, de l’ànim envers una cosa. Té la passió de la música. Té passió pel futbol. Això és la seva passió.
3 3 f. [LC] [PS] Amor violent.
3 4 f. [LC] Necessitat imperiosa. Passió de son. Passió de riure.
4 1 f. [PS] Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una polarització tan gran de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
4 2 f. [PS] Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada.
5 f. [PS] Categoria aristotèlica, contraposada a l’acció, que expressa l’estat d’un ens afectat per l’acció d’un altre.

femmes damnées

Condemnades a estimar-nos?
Quadres de Toulouse-Latrec, poema de Baudelaire, dues mirades masculines del segle pasat sobre el lesbianisme.



MUJERES CONDENADAS

Como un rebaño pensativo sobre la arena acostadas,
entornan sus ojos hacia el horizonte marino,
y sus pies que se buscan y sus manos enlazadas
tienen dulces languideces, amargos estremecimientos.

[...]

¡Oh vírgenes, oh demonios, oh monstruos, oh mártires!,
grandes espíritus negadores de la realidad,
buscadores del infinito, devotos y sátiros,
ora llenos de furor, ora llenos de llanto,
vosotras, a las que en vuestro infierno mi alma ha perseguido,
pobres hermanas, os amo tanto como os compadezco
por vuestras dolorosas tristezas, vuestra sed no saciada,
y las urnas de amor que colman vuestro corazón.

Las flores del mal, Charles Baudelaire

Bon viatge

RECONOCIMIENTO
[...]
Tú hiciste de mi vida un cuento para niños
en donde naufragios y muertes
son pretextos de ceremonias adorables.

aLEJANDRA pIZARNIK


Milan Kundera explica en un llibre que analitza els sentiments existents al voltant de la idea de nostàlgia que la llengua catalana va crear el verb enyorar i la idea d’enyor i enyorança derivats del llatí ignorar és a dir, desconèixer, no saber. Es tracta d’un dolor per l’absència que se’ns revela com el dolor de la ignorància. Ets lluny i no sé què estàs fent.

Qui menja sopes se les pensa totes

Helena Casas, la performativitat feta veu...

Variants

Te doy una canción y hago un discurso
sobre mi derecho a hablar
Te doy una canción con mis dos manos
con las mismas de matar.
Te doy una canción y digo patria
y sigo hablando para tí.
Te doy una canción como un disparo
como un libro, una palabra, una guerrilla

Como doy el amor.

Perder es cuestión de método

A diferencia de lo que sucede en los libros, pensó Silanpa, en la vida las historias nunca se acaban.[...] y ahora sentía hambre y ganas de que no pasara nada excepcional. Quería simplemente que el tiempo transcurriera con lentitud, que se deslizara sin tropiezos hasta el final de la tarde para salir con Ángela, caminar hasta el Planetario y luego subir a las Torres del Parque a tomar algo en su casa, mirando por la ventana la cajita roja del teleférico a Monserrate y escuchando algo de música mientras pasaba el tráfico de la tarde.

Santiago Gamboa

Per fi una novel·la que capta la meva atenció. Feia mesos que la devoradora de novel·les que porto dins passava fam. Quina meravella. I això que les novel·les negres no em solen motivar però està tan ben escrita!

Óleo de mujer sin sombrero

La cobardía es asunto
de los hombres, no de los amantes
los amores cobardes no llegan a amores
ni a historias, se quedan ahí,
ni el recuerdo los puede salvar,
ni el mejor orador conjugar.

El quadre és Birthday de Marc Chagall.

Marta Balletbó-Coll: "D'amor només n'hi ha un i milers els idiotes que intenten classificar-lo."

Potser només hi ha una vegada que embogim d'amor, ens entreguem i ens creiem tan felices que creiem que podríem morir en aquell instant perquè mai més tornarem a sentir així. Potser la vida ens endureix, potser ens fa més cobardes. Potser, només potser perquè mai se sap. Recordo el túnel de la Rovira a tota velocitat i tu la Pasifae una tarda de pluja. Lesbianes amb maletes.

Aprenc a estimar i em sento més lliure. Defujo tópics. Intento no parlar més del compte. Trepitjo amb peus de plom i a estones tinc por.

Menino, gracias por descubrime a Chagall hace un par de mayos cuando de vez en cuando te metías en alguno de sus cuadros...ahora me quedo yo en uno, un ratito.

Em sento una mica sola en aquest bocinet del ciberespai, si heu llegit fins aqui deixeu-me un comentari vaaa, ni que sigui per dir-me cursi.

La leyenda del tiempo

S.O.S Casería

La Marea entraña el secreto mejor guardado por la Luna y la Bahía... Trisko

(Carlos Rey Juan Antonio Iglesias) Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairorairorá tirititrairo Tirititrairo tirititrairo. Son las barquillas columpios, en tu regazo, donde sueño con tus besos, y tus abrazos. Dime una cosa al oído, que yo la pueda entender. Que me lo digan tus olas que de ti quiero saber. Dime bahía por qué sólo por la luna te dejas querer sólo por la luna te dejas querer. Y por tí, navegando sin vela, soñaré que la luna me espera. Me dirá el secreto que tenías Pa enamorarte a ti bahía. Te me vas, yo me voy contigo. Volverás, llenando mi vacío. Y mi voz cantará sus alegrías, en la playita la Casería. Dime bahía por qué sólo por la luna te dejas querer sólo por la luna te dejas querer. EA! Acabo de veure una pel·lícula preciosa i una cosa m'ha portat a l'altra i encara que aquest any estigui de moda podríem anar al Sur una estona d'aquestes, que diuen que el cante no s'apren, s'escolta, es sent...

Mooncup

si mires la sang de la teva regla t'esdevindràn desgràcies
becs, quin fàstic tanta sang, sembla que hagin degollat un conill
quina pudor et fa el cony, has pasat fa poc,la regla?
Otro mes que pase la prueba!!
tengo la luna
la regla
tengo visita
me llegó mi amiga
periodo
la luz esta roja,no puedes pasar
Si tens la regla ni toquis les plantes que es moriràn ni facis allioli que es tallarà.
La tia pepa.

No m'agraden les feministes esencialistes, encara que en conec d'encantadores, però reapropiar-se del propi cos, per deixar de torturar-se amb cel·luloses adulterades mola.
Jo porto dos regles feliç de la vida, amb aquest artilugi que em fa acariciar-me cada dia uns quants cops per dins, i veure la meva regla cambiar de color i olor segons el dia

raconets

Més que plantar arrels m'agrada construïr ponts, m'agraden les ciutats amb rius...

nínxol

1 1 m. [LC] [AR] Concavitat practicada en un mur per posar-hi una estàtua, un gerro, etc. 1 2 m. [LC] Concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres. 2 m. [EG] Funció que una espècie desenvolupa en un ecosistema determinat per la manera com utilitza els recursos del medi.

És veu que en els ecosistemes tot animaló té el seu lloc, cada comunitat el seu nínxol, que no és ni molt menys un espai sense vida, sense vida, sense comunitat que l'ocupi no hi ha nínxol. Algú va utilitzar aquesta metàfora per explicar-me que tot té el seu lloc i que tornem a ell tard o d'hora. Jo és que sóc cul de mal seient i després del manifest cyborg crec poc en l'ordre natural de les coses.
Tot i així. aquests dies em retrobo amb dones que em cuiden i em fan sentir a casa, aquí i allà. Potser el meu no és un únic lloc, fixat per un ordre universal, potser no tinc una funció a la comunitat. Cuino, escolto, parlo, fem trasllats de matinada, amanida de pasta i platja, peix cru...
La foto és del cementiri d'Eyüb, a Istambul que fa olor a falguera i a llet fermentada i a flors un diumenge.

Decisions

I aquí estic, perdent-me per una bella ciutat coneguda

mentre enyoro el camí que no faig.

Lluny de tu, de la teva mirada,

avui la bellessa del món em sembla de decorat de peli americana.

Paraules

"Els que diuen que estimen infinitament, estimen infinitament poc."
"Evitar aquest parany del romanticisme: dir que se sent més del que se sent i esforçar-se a sentir-ho perquè s'ha dit."
(Natalie Barney)
He d'entonar un mea culpa, confessa i convicta. El càstig, potser és, ara, aquest amor sense paraules.
"Els romàntics es van apropiar de tots els grans mots, només ens queden els petits."
"I tanmateix és més difícil de trobar la bestiola petita que la grossa."
La passió segons Renée Vivien, Maria-Mercè Marçal

"Convicto y confeso: repetía y me exaltaba porque no entendía bien el significado de las palabras y pensaba que convicto quería decir invencible."
Respiración artificial, Ricardo Piglia

"Les paraules sonen buides, ara tot són pensaments"
Zitzània

"Cada dia crec més que les paraules només serveixen per omplir biblioteques"
A. C.

Ser un èsser fascinat per les biblioteques i per les paraules no serveix de res a l'hora de llegir persones i desxifrar llenguatges.

Biblioteques

Em fascinen les biblioteques, des de força petita. Bé, recordo que no m'agradava llegir, recordo unes angines llargues, potser les segones d'aquell hivern en que feia segon de bàsica, en que el meu pare insistia en deixar-me alguna novela de Jules Verne i per tal de motivar-me se m'aseia a la voreta del llit , quan em baixava una mica la febre, i em llegia troçets de 20000 leguas de viaje submarino. A mi em flipava que sempre estigués llegint, comics o llibres, no entenia el per què de tants llibres, apilonats al cabçal del seu llit, crec que em feien una mica de ràbia, perquè la lectura, sentia, nena mimadeta, em robava el seu temps. I per més que intentes motivar-me no hi havia maneres. Va ser molt més tard, anys després d'aquelles angines, quan el meu cosí gran em va regalar una noveleta d'aquestes per adolescents que va enganxar-me per sempre més a la lectura i al furgar a les biblioteques en busca de matèria prima. Més endavant vindríen les llibreries i el fetitxisme.
De les biblioteques que me m'han captivat avui parlo d'una, amb llibres de plom, una instal·lació d'Anselm Kiefer, un artista alemany que reflexiona sobre la memòria i el record . Esta a la Hamburger bahnhof, l'antiga estació central de tren de Berlin convertida en museu, ideal per perdre-s'hi un matí.

Parlo en xino?

"Jo" d'Enric Casasses o una metàfora de la incomunicació




"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Trasllats

Al Clot, tenia un test amb margarites, ja fa més de dos anys... és van secar per falta d'aigua, de mimo, que no d'amor que d'això en aquella casa sempre en sobrava... potser ara en aquell test hi creixerà julivert. Molta sort nenes maques!

Demà pintaré en es cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m´estic transformant en un amfibi.

Refrito (véase Capblau 16/03/2007)

só era para que a xeada non se che meta nos dedos este inverno
cando vaias buscar garabullos á memoria
e facer lume con eles para que eu non pase frío.

só era que eu quería escribir unha letra
un signo que non acabe nunca nunca
e darcho.

Avec conviction et avec une tristesse rigoureuse

A nai da patria

Daquelas que cantan ás pombas i ás frores
todos din que teñen alma de muller;
pois eu que non as canto, Virxe da Paloma,
¡Ai!, ¿de qué a teréi?

Folhas novas, Rosalía de Castro

1880, escrivia això la mítica poeta.

Viatges

I aquest serà el meu destí final quan comenci la tardor si l'estat s'estira i em concedeix una beca...m'agraden les fotos de pintades, aquesta no la vaig tirar jo però m'agrada pensar que està tirada a Compostela, davant d'un bar on feia canyes o cafés amb llet l'estiu pasat.
Ara de moment a fruïr de la falta de rutina i quotidianitat que de moment em té una mica trasvalsada.

Fa calor

Consider que en principi no és sa plàstica d'un detall que es manifesta en superfície lo que demostra que una corba és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilini.Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar-se un probleme tan específic d'un mal dia en què un excés de confiançava fer caure credibilitats i vicis.

Consider que en principi no és sa nàutica d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,i que navega amb alegria i molta pràctica i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar un calamarcet amb gust de sípia,d'un mal dia en què un excés de matemàtiques va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,què tal si encetam una síndria,què tal si me dius que m'estimes durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,què tal si nedam en pilotes,què tal si deixam que sa parra devalli es termòmetres a vint-i-cinc...

A Rússia, Antònia Font

Miau

-¿podrias decirme, por favor, qué camino debo seguir para salir de aquí?
-Esto depende en gran parte del sitio al que quieras llegar -dijo el Gato.
-No me importa mucho el sitio... -dijo Alicia.
-Entonces tampoco importa mucho el camino que tomes -dijo el Gato.
-... siempre que llegue a alguna parte -añadió Alicia como explicación.
-¡Oh, siempre llegarás a alguna parte -aseguró el Gato-, si caminas lo suficiente!
A Alicia le pareció que esto no tenía vuelta de hoja, y decidió hacer otra pregunta:
¿Qué clase de gente vive por aquí?
-En esta dirección -dijo el Gato, haciendo un gesto con la pata derecha- vive un Sombrerero. Y en esta dirección -e hizo un gesto con la otra pata- vive una Liebre de Marzo. Visita al que quieras: los dos están locos.

-Pero es que a mí no me gusta tratar a gente loca -protestó Alicia.
-Oh, eso no lo puedes evitar -repuso el Gato-. Aquí todos estamos locos. Yo estoy loco. Tú estás loca.
-¿Cómo sabes que yo estoy loca? -preguntó Alicia.
-Tienes que estarlo afirmó el Gato-, o no habrías venido aqui.
Alicia pensó que esto no demostraba nada. Sin embargo, continuó con sus preguntas:
-¿Y cómo sabes que tú estás loco?
-Para empezar -repuso el Gato-, los perros no están locos. ¿De acuerdo?
-Supongo que sí -concedió Alicia.
-Muy bien. Pues en tal caso -siguió su razonamiento el Gato-, ya sabes que los perros gruñen cuando están enfadados, y mueven la cola cuando están contentos. Pues bien, yo gruño cuando estoy contento, y muevo la cola cuando estoy enfadado. Por lo tanto, estoy loco.
-A eso yo le llamo ronronear, no gruñir -dijo Alicia.
-Llámalo como quieras -dijo el Gato-. ¿Vas a jugar hoy al croquet con la Reina?
-Me gustaría mucho -dijo Alicia-, pero por ahora no me han invitado.
-Allí nos volveremos a ver -aseguró el Gato, y se desvaneció.
A Alicia esto no la sorprendió demasiado, tan acostumbrada estaba ya a que sucedieran cosas raras. Estaba todavía mirando hacia el lugar donde el Gato había estado, cuando éste reapareció de golpe.

Un troçet de conte, regalet de finals de juny, per la meva veïneta. El quadre no recordo de qui és...algú m'ajuda?

En un atac de frivolitat

Yo iba de rojo, con un vestido muy especial. Todo se desencadenó por culpa del vestido rojo. Mejor dicho, de los sentimientos que su estreno desencadenó en mí.

"No sé si es de tu talla -decía-. Pero el fuego no tine tallas. Espero que en esa hoguera ardan todos tus fantasmas y resucite tu cuerpo."

Nubosidad variable, Carmen Martín Gaite

I des que vaig llegir, ja fa tants anys, això que em moria per tenir un vestit vermell...m'hagués encantat que fos un regal, però l'autogestió no està malament. Estic esperant l'ocasió d'estrenar-lo.

Avui regna la lluna amor i cap flor no es tanca

Diàleg

Me tendió la mano:
-Quiero rescatarte.
-¿De qué?
-Del pasado. Del dolor.
-El pasado es solo una forma de hablar.
-Entonces del dolor.
-No quiero una vida aséptica.
-¿Qué es lo qué quieres? Cuéntame.
-Ningún compromiso.
-Es imposible.
-Sólo lo imposible merece la pena el esfuerzo.
-¿Lo tuyo es fanatismo o idealismo?
-¿Por qué necesitas etiquetarme?
-Necesito entender.
-No, lo que quieres es explicarme ante ti misma. No estás segura, por eso necesitas una etiqueta. pero yo no soy un mueble con el precio colgando.
- Éste es un camino muy enrevesado para llegar a la cama.

[...] Olvida las consecuencias. Olvida las apoteosis. Olvida las grandes declaraciones. La sencillez del sentimiento no debe gravarse con impuestos. No sé calcular cuánto costará todo esto o cuánto adeudamos tú o yo.

The powerbook, Jeanette Winterson

Exàmens

LXVI

¿De dónde vengo?...El más horrible y áspero
de los senderos busca;
las huellas de unos pies ensangrentados
sobre la roca dura ,
los despojos de un alma hecha jirones ,
en las zarzas agudas ,
te dirán el camino
que conduce a mi cuna.

¿Adónde voy? El más sombrío y triste
de los páramos cruza ,
valle de eternas nieves y de eternas
melancólicas brumas .
En donde esté una piedra solitaria
sin inscripción alguna ,
donde habite el olvido,
allí estará mi tumba.

Para leer Bécquer el mayor obstáculo a superar es el envoltorio con que nos llega. Como un clásico, si, pero tal vez a deshoras . Y con una popularidad intoxicante. Tanta crítica erudita y polvorienta, tanta apropiación popular "que ha dado lugar a que el famoso verso poesía eres tu consiga sonar -nada de interpretarse, por supuesto- igual que "nueve de cada diez estrellas de cine usan Lux"...

Ana Rodríguez citando a Guelbenzu.
ah! L'autora de la foto és l'Ana Cardona, la meva companya de "erudición a la violeta", coca-cola i lectures en veu alta. Redescobrint la literatura moderna...

Marees

La Luna ejerce una atracción gravitatoria sobre nuestro planeta y determina que el caudal de las aguas ascienda o descienda en ciclos periódicos. Si no hubiera ningún astro alrededor de la Tierra, el nivel de agua no se alteraría. Pero la Luna influye hasta el punto de que su efecto es mayor o menor dependiendo de la posición en la que se encuentre Una marea es el ascenso y descenso periódico de las aguas del mar. Se trata de un efecto producido por la atracción gravitatoria de la Luna y del Sol sobre el agua y la Tierra. Este ciclo se repite en periodos de 12 horas (mareas semidiurnas) y de 24 horas (diurnas). Lo normal es que sean mixtas; es decir, que en la misma costa se den los dos tipos de mareas La influencia de la Luna es tan grande que, según la posición en que se encuentre, la atracción será mayor o menor. Cuando la marea está alta, se llama pleamar. Y si está baja, bajamar

Quan la marea baixa les mariscadores surten a recollir escopinyes...i és quan a la sorra hi trobes més tresors...

Finet

"Per tornar a la capacitat de meravella de l'infant cal molt d'aeròbic mental" Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig

S'acaba el curs escolar, i com sempre al final i a pesar de tot l'estrés i les ganes de vacances, ja enyoro aquesta canalla que em fa fixar en les petites coses, que em fa riure amb les seves trapelleries.
Avui m'han regalat una boleta de fang, feta amb sorra del pati, finet en diuen, als pocs segons se m'ha esmicolat entre els dits però per un moment he sentit que tenia un tresor entre les mans.

camins

Res no et serà pres:
vindrà tan sols l’hora d’obrir dòcilment la mà
i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi
aigua d’alta mar.

M.M.M

Per sort no només aquest camí porta al mar...i avegades els camins ens separen però totes ens banyem en la mateixa aigua salada o no segons Heràclit.
Vaig a fer el vermut.

7

"Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano por tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja. Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua."

Rayuela, 7, Julio Cortázar

Lo sé, ho sé, he de superar l'etapa Rayuela...però sempre torno a aquest capítol, com un lloc comú i un locus amoenus, Cortázar descriu tan bé aquest moment tan íntim en que tens algú tan a prop, tan a prop i amb els ulls oberts i tot a plena llum. I he de dir que no el vaig descobrir jo aquest passatge, gracias una vez más menino. Escolto boleros i tinc ulls de dormir poc i poques ganes de començar el dia tot i ser ja quasi la tarda.

Nuri a casa, llibertat presxs!

Avui la Nuri torna a Sarrià, després de pagar una fiança i amb un judici pendent, després d'estar quasi 5 mesos a soto del Real, després de que li apliquessin la llei antiterrorista...hi ha però moltes persones que avui dormiran a la pressó, entre elles en Souhil el company condemnat per l'escamot Dixan, 6 mesos després de la sentència i abans que es resolgui el recurs, el fiscal demana el seu empressonament. Terroristes? jo també tinc una llibreta blava i sabó de rentadora ui i idees, moltes idees...dec estar a la llista? tindràn prou lloc per totes?

Escalivada

"Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli
cru
el pimentó torrat,
tallat en
tires.
Cante llavors, distret, raone
amb l'oli cru, amb els productes
de la terra,
arribant a vegades a
l'èxtasi, a l'orgasme".

Vicent Andrés Estellés

Tinc fam, fam de son, son de tu, insomni...En aquest estat no hi ha qui treballi.

amort

Trobo que aquest atac d'egolatria que m'ha agafat és dels més sans que he patit últimament, això del bloc dic. Així de pas em desfogo i no li foto la xapa a ningú sobre aquests racons de món que em fascinen. Santiago de Compostela n'és un en general, Santo Domingos de Bonaval n'és un en particular. Un antic cementiri de dominics del que se'n conserven els nínxols i l'entrada principal -realment tètrica- convertit en parc on a l'estiu s'hi passen pelis a l'aire lliure, ideal per fer la migdia o passejar-hi un dia gris just abans no plogui i amb vistes a la mítica que no sobèrbia catedral. El meu company de pis gallec deia que era el parc romàntic prototípic, també hi ha un bosquet, runes de l'antic convent i ben segur hi passejen parelletes d'aquestes de diumenge víctimes de les cançons de Mecano entre d'altres. Amor i mort del tota la vida.

Tres i escaig

escaig m. Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó.

sang com fuig...

Chantall Maillard, Matar a Platón, 2004

Un hombre es aplastado...

Un hombre es aplastado.
En este instante.
Ahora.
Un hombre es aplastado.
Hay carne reventada, hay vísceras,
líquidos que rezuman del camión y del cuerpo,
máquinas que combinan sus esencias
sobre el asfalto: extraña conjunción
de metal y tejido, lo duro con su opuesto
formando ideograma.
El hombre se ha quebrado por la cintura y hace
como una reverencia después de la función.
Nadie asistió al inicio del drama y no interesa:
lo que importa es ahora,
este instante
y la pared pintada de cal que se desconcha
sembrando de confetis el escenario.

Tuerzo la esquina. Apresuro el paso. Se hace tarde y aún no he almorzado.



Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera, 1985

Vénen mots que accelera l'assasí sense nom.
El meu cor, temerari, travessarà el carrer?
Hi ha un gos esquarterat, enmig de la calçada.
Pel mirall sense fons, color de sang com fuig...

Definició

energumen energúmena m. i f. Persona posseïda del dimoni. PER EXT. Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió, fanàtic.